Comentaris a: Josep Antoni Falcato: “La insuportable falsedat dels fets”.

Per: Manel Sanromà

Manel Sanromà — Thu, 20 Aug 2015 22:34:09 +0000

Amic Falcato

He llegit amb interés el teu article i et felicito per deixar les coses tant clares. Sovint la història arrossega mites i legendes, no necessàriament malintencionades, que no donen el credit a qui el mereix. Crec que fas un gran servei a la Història dels Castells i també a la Història de Terrassa, deixant les coses clares i ben documentades en paraules d’un dels principals protagonistes.

Jo mateix, com a fundador de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, nascuda poc després dels Minyons, he hagut de veure certes històries explicades de segona ma sobre “un grup de joves estudiants” o, similar al cas de Terrassa amb el CET, de “una iniciativa d’un grup de minyons escoltes”. Les coses acostumen a tenir noms i cognoms i tot i que res, i menys una Colla de Castells, es pot fer sense el suport de molta gent, la veritat és que el lideratge i la determinació d’uns pocs és sovint la força motriu de molts esdeveniments decissius.

Salut des de Tarragona!

Per: Josep A. Falcato

Josep A. Falcato — Fri, 24 Jul 2015 18:37:28 +0000

Benvolguts Joan/s Pont i Brugués,

Gràcies pel vostre suport. Sempre és un plaer poder coincidir o discrepar amb respecte i sabent amb qui ho estàs fent.

Espero Joan Brugués que facis aquest article a la Revista Castells ben aviat. Et faig notar però que la frase que esmentes al final del teu comentari la vaig pronunciar al final del discurs de la Diada de la Colla de 1982, organitzada pels “Pajarus”, després de descarregar per primera vegada el 2/7 i carregar el primer 4/8.

Sé Joan Pont que de sempre t’has encarregat de l’apartat de la història de la colla a la seva pàgina web. Una feina necessària i que t’agraeixo personalment. Dius que el teu comentari és curt però precís. Fixa’t però que no va existir cap Diada de germanor de la secció infantil del CET. Va ser el Xè aniversari de la secció infantil i allí ningú no es va propossar fer cap castell. De manera espontània, com explico es van fer unes senzilles figures de falcons. Va ser a partir de llavors quan ens vem propossar fer castells quinze dies més tard, llavors sí, a la Diada de Germanor del Centre. Dius també que hi ha un llarg procés des de la diada de la secció infantil fins al naixement formal de la colla. L’assamblea fundacional va ser el 21/6, per tant el llarg procés és de 18 dies. El llarg procés és més aviat els dos anys i mig que passen des què arribo a Terrassa amb la embrionària idea de fer una colla de castells fins que aquesta es pot materialitzar. Tampoc crec que el món casteller de llavors ens hagués acceptat millor o pitjor amb o sense la presència de l’Emili, però això ja sería entrar en un terreny molt més opinatiu.
Respecte al primer comentari del Codines agraeixo la tasca de recerca a les publicacions dels Minyons perquè ve a corroborar el que jo afirmo en el primer paràgraf del meu relat.També hi va haver alguna carta de la Junta al Diari de Terrassa parlant d’aquest tema que si no recordo malament la va redactar el Minyó Pere Moreno. Amb respecte al segon comentari faig notar que en el meu escrit utilitzo el condicional “podrien haver portat a equivoc”. És obvi que només si el va llegir (el d’aquest bloc o el que esmenta en el seu comentari que va sortir en paper dos mesos abans, si deia el mateix) el podria haver interpretat tal com jo l’he interpretat. I per què? Doncs perquè la paraula “si” en aquest context només pot significar: “part interna d’una cosa. En el si de la comissió” …”Part del cos on la dona porta l’infant concebut” (segons el DIEC2) Crec que hagués estat molt més adient utilitzar la fórmula: el grup es va formar a l’entorn o bé al voltant del Centre Excursionista. Molt més acurat més quan s’omet qualsevol altre referència de la història de la fundació. Entenc però que no sempre, ni ell, ni jo, ni ningú trobem les paraules més adients quan escrivim.
I totalment d’acord amb el darrer paràgraf. I encara diria que tots els que han portat camisa malva en aquests trenta-sis anys son dignes de consideració i la colla com a entitat, amb respecte per a totes les aportacions ha de tenir un criteri eqÜànim per valorar-les en favor de la memòria històrica. I això, com correspon a una entitat plural i democràtica, sense cap mena de discriminació per raó d’edat, capacitats,sexe, opció sexual,classe, raça, llengüa, ideologia i opinió.

Salut i castells!

Josep A. Falcato.

Per: Joan Brugués

Joan Brugués — Fri, 24 Jul 2015 13:03:18 +0000

Em sento bastant satisfet de les respostes que han generat Joan Pont i Ramon Codines.Informo que faré un article a “Castells” que ja vaig comentar a peu de plaça amb en Santi Terraza sobre el tema. A “Vallesos” Anna Marín fa un bon treball; el problema no és l’informador i sí l’informant. El problema és aquest “estat d’opinió” generalitzat que dura i dura i dura més que les piles “duralex”. És lamentable que encara 2015 en converses amb companys del cole, al bar…m’haig de barallar per contradir coses com ara: “El Miró va ser qui va portar els castells a Terrassa”, “La primera colla va ser la dels Castellers, la del Miró”. De fet l’estat d’opinió creat es fonamenta en la utilització interessada de la figura de l’Emili Miró des de que un grup va escindir-se de Minyons, ja que en treien un valor afegit…Som la colla del Sr. Miró! Som la colla dels que heretem el bon tarannà, som la colla que ha triat el savi que en sap…Els altres, uns pocapena, “porrerus”, patates i cerveses al Mesón, comunistes i anarquistes; tot plegat els que no van seguir els mironistes ens van condemnar a una “llarga i lenta decadència”. Alló era autèntica rivalitat local, en plan Vella-Joves de Valls! Allò els “joves llavis desclosos després de la foscor” ni ho saben ni s’ho imaginen…Per cert; el 1983, amb una pila de 2 de 7 i 4 de 8 descarregats, el que aleshores era el cap de colla va dir al dinar de la Diada: ” Si aquesta és la llarga i lenta decadència que van vaticinar alguns profetes…Pau i que duri!”…Bé, no explico més; l’Ogro m’ha convidat a fer una xerrada sobre el tema el setembre…Allí ja explicaré més. Att. J.B. “Bubu”

Per: Ramon Codinas i Fort

Ramon Codinas i Fort — Wed, 22 Jul 2015 03:27:07 +0000

D’altra banda, quan especules sobre les possibles fonts d’informació del reportatge, fent referència a l’enllaç amb el bloc de la colla i a la frase que cites d’un article meu, l’única que diu res del Centre Excursionista i de manera molt breu, ja es veu que no és, ni pot ser, font de res de tot el que s’explica en el reportatge (de si tenim l’origen en la Secció d’Escalada del Centre, o de si el Centre es va començar a moure per recuperar tradicions, o de si se’t va encarregar de fer no sé què, etc.)
Respecte a això, la frase concretament diu: “La història també explica que el grup es va gestar en el si del Centre Excursionista…”. I prou.
Història basada en els fets reals, com expliques tu mateix o com es pot comprovar per exemple en l’article d’en Joan Brugués (Colla 39, maig-juny 89) on explica la gènesi de la colla al voltant de les primeres construccions aixecades en el Xè Aniversari de la Secció Infantil del Centre Excursionista (3-6-79), dels primers castells a la Diada de Germanor del Centre Excursionista (17-6-79), i de la projecció de films castellers i posterior assemblea constitutiva dels Minyons de Terrassa també al Centre Excursionista (21-6-79).
Per cert, un detall més, el meu article el van penjar al bloc un mes després de l’aparició de la revista Vallesos.
En el meu escrit, la frase sencera diu: “La història també explica que el grup es va gestar en el si del Centre Excursionista i que es va nodrir d’amants de la natura i la cultura, d’alpinistes i escaladors, de joves provinents d’agrupaments escoltes i centres d’esplai, d’universitaris i treballadors, d’allò tan nostrat i terrassenc de “motxillerus” i “plaçavellaires”.”
Sí senyor. Tot i haver passat ja més de trenta-sis anys, alguns d’aquells minyons originaris encara romanen actius a la colla treballant pels castells dels Minyons i sent un bon exemple, a seguir per tots, de perseverança i estima incondicional a la colla i als castells digne d’admiració: Pere Tiana, Artur Moncal, Pep Bellés, Marc i Ton Roura, David i Josep Vallhonrat, Carles Feiner…
Felicitats a tots i per molts anys!!

Per: Ramon Codinas i Fort

Ramon Codinas i Fort — Wed, 22 Jul 2015 03:20:24 +0000

Bé, ja tocava una explicació aclaridora i educada de la prehistòria i gènesi de la colla que s’ha d’agrair.
Jo també vaig flipar aquest passat Sant Jordi, en llegir el reportatge a la revista Vallesos on es tornava a repetir, per enèssima vegada, que l’Emili Miró era “el pare dels castells a Terrassa” o que va ser “el fundador dels Minyons” i “la causa inicial del fet casteller a Terrassa”, etc.
Un cop més, tornaven a colar aquesta informació falsa, esbiaixada i interessada que hem hagut de corregir i explicar infinitat de vegades en xerrades, converses, articles… i que encara torna a reaparèixer de tant en tant.
Per posar uns exemples, fa molts i molts anys, a la mateixa revista Colla dels Minyons de Terrassa, des del Consell de Redacció ja vam haver de fer uns articles aclaridors d’aquest tema.
En un primer, (Colla 52, nov.92) que vam titular “Qui va portar els castells a Terrassa? Aclariment definitiu”, demanàvem al Canal 33 que rectifiqués les falses informacions que en aquell moment n’explicava al respecte.
Arrel de la mort de l’Emili Miró el febrer del 93, vam publicar un article (Colla 53, març 93) explicant el que havia significat aquella figura per a la nostra colla.
Encara a la tardor del mateix any, (Colla 55, set.93) en un extens i detallat article on, de manera clara i inequívoca, s’explicitava que “Els castells arriben a terrassa de la mà d’en Josep Anton Falcato cap el maig del 79″, explicàvem tot el referent a l’escissió dels dissidents que formarien els Castellers de Terrassa i del paper que van fer jugar a l’Emili Miró que, recordem, llavors ja tenia 79 anys.
Així doncs, i com hem pogut tornar a comprovar ara, tot i aquests documentats aclariments, cada cert temps caldrà tornar-ho a explicar de nou amb paciència i sense defallir. I aquesta, és feina de tots.

Per: Joan Pont i Montaner

Joan Pont i Montaner — Tue, 21 Jul 2015 18:42:08 +0000

Tens raó Falcato.

Jo encara no he llegit aquest dossier de la revista Vallesos, però si és com dius l’han ben vessada.

Una de les fonts que cites/n, el web de la Colla, en l’apartat d’història de l’any 1979 diu: “A finals de la primavera de l’any 1979, en una diada de germanor de la secció infantil del Centre Excursionista de Terrassa, en Josep Anton Falcato es va proposar, amb tota una colla de gent, fer alguns castells. D’aquí al naixement formal de la Colla hi ha tot un llarg procés, des de la recerca de canalla i de castellers, gent jove i no tant, d’un color de camisa (el malva), d’un nom… i fins hi tot ens vam buscar una patum, un patriarca (l’Emili) perquè el món casteller ens acceptés més fàcilment.”

Breu, si, però clar i concret.

Jo tampoc entenc que la Junta de la Colla no vulgui rectificar informacions que falsegen la formació de la Colla. Sembla que cal continuar fent pedagogia, ja que treta-sis anys després encara hi ha qui vol fer passar bou per bèstia grossa. Demanar a una revista i a una periodista que informin bé i rectifiquin els seus errors rellevants (que afecten la història de la Colla) no és iniciar cap caça de bruixes, sinó recollir bé la realitat.