El Francesc Roger Puig Garrido, bomber de professió, acaba de complir 40 anys i és minyó des de l’any 1987. Va arribar als 6 anys, cap a l’abril o maig, i al cap de poc ja pujava d’aixecador a un 4de8 arrel d’una caiguda. L’entrevistem perquè ens expliqui algunes de les experiències viscudes a la colla, i per demanar-li què sent un infant quan puja dalt d’un castell. I com ho veu tot plegat arrel de la pandèmia.

Recordes qui et va portar a la colla?

Vaig ser jo que volia enfilar-me sobre persones. No recordo si coneixia el castells en si però l’esquer va ser un “taller” que van fer a la meva escola una tarda.

Va venir el Carles Feiner “Negre” sol i l’objectiu era trobar canalla. Aquells dies es feien assajos al pati del Centre Cultural del barri. Del taller, no recordo cap vídeo ni activitat relacionada. Era primera hora de la tarda i tinc la imatge d’estar amb la resta de la classe drets amb l’esquena a la paret sota la porxada del pati. El Negre va triar 4/5 nens perquè li pugessin a sobre. A mi no em van triar. Però quan van preguntar si algú més volia pujar, vaig demanar de pujar sobre d’ell. Em va agradar i vaig dir-li a la mestra que jo volia fer castells. A les cinc la mestra va parlar amb la mare. Plegats vam anar al primer assaig. No he oblidat mai la primera prova.

Quina va ser? Recordes els primers assaigs?

Recordo la primera prova, dels primers assajos no recordo massa. Un pilar de tres sobre la Mireia Comas i quan arribo a dalt, el negre diu: “ara el pots llençar, Mireia!”. Em tira per davant i m’agafen els braços de la pinya. Em fa gràcia, i veuen que no tinc por. Encara no he entès el sentit de la prova, però.

Com s’ho van prendre a casa teva quan van saber que volies fer castells?

Bé! Els pares han estat molt oberts en aquest sentit, coneixien l’activitat i la visita del Negre a l’escola sumada a que aquells dies assajàvem al centre cultural d’on els pares eren socis va fer que coincidissin els astres. Una vegada s’hi van trobar bé, no els va fer res implicar-s’hi.

Ens pots explicar com vas viure la teva integració a la colla?

Com un nen amb ganes de tot. Érem pocs a la canalla i jo devia ser dels més petit sinó el que més. Devia anar fent amistat poc a poc amb la resta amb el fet diferencial que ens sentíem molt autònoms pel fet diferencial que dona formar part d’una comunitat i no estar únicament amb els pares. Les amistats van ser molt importants per a mi. Primer durant els assajos, després durant el descans, després durant els assaig de grans o entre proves, dormint a casa d’un o altre. Tinc un munt de records inoblidables amb Minyons com a centre que formen part de la meva vida.

Recordes amb quin castell et vas estrenar? I el darrer que has fet al tronc?

No soc d’apuntar fites però sí de no oblidar-les. El 4 de 8 que explicava abans va ser a Sant Fèlix. Havia caigut la torre de vuit i el pom de dalt estava fotut. Portava molt poc temps a la colla i segur que em costaria pujar. Per això, tots els del la meva rengla es van posar mocador a la cama per ajudar-me. Teníem a casa un vídeo que es veia com remunto pis a pis amb esforços i com se sent la plaça aplaudir a mesura que supero pisos. El moment àlgid és a quarts. Em costa i m’hi encallo una bona estona. Al final puc! I la plaça aplaudeix com una carregada. El castell cau a la descarregada ensorrant-se poc a poc. Jo em recordo penjat al pis de quarts i al pis de terços en la caiguda i entrant al casal on hi ha la canalla i els meus pares cridant: he caigut, he caigut, mola molt!!!

Has ocupat diverses posicions dins d’un castell… on has gaudit més? I patit més?

He ocupat diverses posicions tant al tronc com al folre, les manilles o a la soca.

No m’ha agradat una més que cap altra. Cada posició, cada època de la vida i cada castell té les seves emocions i les he gaudit diferent però amb intensitat. Explicar-ho en 4 frases és impossible. Provo de resumir-ho: Quan ets aixecador (6 anys) puges, t’acotxes mirant avall i baixes. En el tres per sota les cames fan mal perquè es cansen molt!! Ho fas perquè t’agrada, et sents bé i et fan sentir bé i no penses més enllà. Dels 8 als 12 vaig ser enxaneta. Puges l’últim, fas l’aleta i baixes el primer.

No només ets el centre d’atenció sinó que el castell el carregues tu. Ara bé, arriba un dia que has de fer un castell de màxims i t’agafen els nervis. A mi se m’escapaven gotes de pipi i tacava els pantalons. Recordo el suport de la mare acompanyant la situació i la pressió del pare que amb la broma em feia ser fort dient que nosaltres no ens “rajavem” a mig castell. Això si, tenia clar que si no volia pujar només ho havia de dir i no passava res. Però aquests moments, de castells límit, només es donaven pocs dies l’any, pagava molt la pena assumir-los!

Vaig baixar a dosos com el que baixa 10 metres. Sembla que hi hagi molta diferència d’alçada. A dosos tens company de pis i ja no estàs sol. Els castells passen a ser quelcom que es treballa en parella. I el teu paper amb el company de pis és acompanyar els petits però sentint-te gran.

Quints, quarts: cada canvi de pis és una alegria i un repte. Es nota molt la diferència d’alçada i és un repte tenir suficient força i fer-ho bé. Vius el castell amb els del pis i trobes maneres per millorar i la superació és col·lectiva. Has de gaudir i estar bé amb els companys de pis per assumir el compromís i sacrifici dels assajos.

Les posicions al folre, a manilles i a la soca, les he viscut després de la meva etapa al tronc. Em generava pocs nervis, pujava tranquil i tinc recursos per haver pujat durant molts anys. La feina d’equip és total i les descarregades de castells límit són moments de convulsió emocional la intensitat del qual no té res a veure amb la del tronc. En determinats castells de crossa he viscut situacions dures: de crossa al folre del cinc estant a la torre i per la banda de fora. Entre els dos segons hi ha el teu cap, el cos de l’agulla i el cap de l’altre crossa. Sembla impossible que hi càpiguen. O el tres amb l’agulla a la soca…

També he fet de tothom i m’han fet callar perquè sempre estic de broma.

La canalla, penses que “gaudeix” o “pateix” més els castells? Eres molt patidor tu?

Per a la canalla ser dels Minyons és molt més que fer castells. Al castell en pugen pocs i la majoria esperen abaix. Recordo que en el global de l’activitat gaudíem molt a banda de fer castells. Autocar, prèvia, després de fer castells, a casa d’un, a casa de l’altre, al Cau…

Jo era patidor i em venien nervis quan ens plantejàvem un repte nou. Un altre tema és no ser capaç de superar els nervis i fallar a la colla. Són temes delicats, que exigeixen molta responsabilitat i pressionen la canalla. Cal analitzar-los individualment i amb els pares perquè siguin portats de forma adequada.

Quines posicions als castells has ocupat?

He fet d’aixecador, d’enxaneta 4 anys, 5 temporades de dos, quint, quart, i baix de castell de sis. He fet de crossa i d’escaleta, també al folre i les manilles. Al folre i he ocupat totes les posicions que pot ocupar una persona baixeta. He fet de tothom moltíssimes vegades i he demanat a la gent de plaça que ens ajudi a la soca.

Quin és el castell que més has gaudit? I el que més has patit?

Tinc moltíssims records bons en tot els tipus de castells i en totes les posicions (tronc, pinya o al folre i manilles). Totes aquestes són sensacions diferents i de les que em sento afortunat. Ara bé, també tinc records a la soca o al folre on he patit i per això ha valgut la pena. (Una mica maSOCA) Recordo però, una època que feia el 5 de 8 a quarts i a la rengla que treia el cul. Era conscient, evitava fer-ho però no podia. Poc a poc es va anar corregint i vaig entendre perquè passava però cada 5 era un estrès mentre no vam trencar la dinàmica que ho provocava.

Com se sap si un infant té les capacitats per pujar dalt d’un castell?

Es veu amb les ganes, amb la força, l’agilitat i amb la seva personalitat i capacitat de treball.

Quines consideres que han de ser les principals qualitats?

La principal qualitat han de ser les ganes. A l’infant no li podem treure les ganes d’allò que desitja. I encara que físicament li costi, hem d’acompanyar-lo (mentre no molesti al pati) amb les seves limitacions.

Què me’n dius de la frase “aquesta canalleta té molt valor de pujar allà dalt!”?

Doncs que és veritat! Ara bé, quan la canalla puja a canvi d’una gratificació preestablerta es produeix una incongruència no saludable en el fet. És el mateix que fer un castell que saps que caurà. Per mi és una falta de respecte brutal cap a la canalla perquè a ells no els han demanat l’opinió. I si han dit que sí serà perquè hi ha alguna element al darrera (competitivitat, protagonisme, o ser més que els altres,…) que no crec que sigui un bon exemple. Ningú amb dos dits de seny no vol exposar-se a una caiguda. La canalla està en procés de creixement. El que aprenguin ara serà el que reproduiran quan siguin grans.

Penses que actualment es treballa diferent amb la canalla de com es feia quan tu n’eres?

No tinc ni idea de com es treballa ara amb la canalla. Però abans érem molts menys. Recordo els assajos de canalla amb en Ferran Lis on també fèiem gimnàs a banda de castells. Ens ho passàvem molt bé. Una anècdota, durant els primers anys, la meva mare passava a recollir per casa a gairebé tota la canalla amb la Renault Express. Un dia ens van posar una multa perquè érem 12 al cotxe!!!

Es diu que a la zona tradicional, compraven la canalla amb regals i diners… a tu et van fer gaires regals de petit per pujar a un castell?

A la nostra canalla, (quan ho vam ser) mai ens van fer regals i estàvem orgullosos que no ho fessin. Aquest fet formava part de la nostra identitat de grup. Nosaltres pujàvem perquè volíem i no per regals.

Veus moltes diferències entre els Minyons quan tu vas entrar a la colla i ara?

No les veig gaire perquè només vinc a les diades importants i de tant en tant a veure els amics. Però segur que n’hi ha moltes i la principal diferència que trobo és que abans tots teníem reptes nous per superar i ara no és així per a tots. Això afecta a la il·lusió del col·lectiu que també necessita l’experiència de les vaques sagrades. És difícil gestionar-ho però cal prendre decisions.

Com veus el present i el futur de la colla? I dels castells en general? Creus que podrem millorar els castells fets fins al moment?

Veig el futur motivant per recuperar el nivell perdut i també amb ganes de tornar a compartir allò que ens agrada dels castells. La recuperació del nivell serà ràpida si mantenim castellers clau i sabem traspassar l’experiència als nous. Si es produeix tot això amb la justa mesura i ens acompanya el context social tornarem a veure grans castells. Si a més, s’hi introdueixen millores físiques i entrenament en totes les posicions, podem veure castells nous. Un altre cosa és que no vulguem fer-ho perquè aquest fet trenca amb manera que la nostra colla entén el castells.

Quan feies de quarts vas deixar de venir a Minyons per escalar. No són compatibles les activitats?

Sí és veritat!! Quan vaig fer 14 anys em vaig aficionar a l’escalada esportiva. És una modalitat que m’agrada molt i m’hi vaig enganxar. Fins i tot, escalar em treia les contractures a l’esquena de fer castells. Cada via que em proposava i cada recorregut al boulder quan entrenava, era un nou repte que podia superar si m’esforçava.

Vaig deixar de pujar perquè la roca em cridava molt i en aquella època es van produir algunes punyalades que van fer que perdés les ganes. Vaig fer algun intent de compatibilitzar-les i tornar a venir per fer alguns castells concrets però ni em sentia bé amb aquest paper ni estava a gust amb aquells que tenien el ganivet amagat.

He escalat durant molt anys i molt intensament. Amb la intensitat que m’hi dedicava per mi no eren activitats compatibles. L’escalada és molt llaminera perquè la superació depèn únicament de la força i l’enginy (tècnica) d’un mateix. Ven diferent dels castells.

Durant els anys que vaig deixar de pujar no vaig deixar de venir a la colla perquè la meva mare amb l’ajuda dels germans i del meu pare va portar durant bastants anys el bar del local. I jo anava a ajudar-la després d’escalar.

En aquella època al bar hi havia molta activitat i moviment de gent. Com us ho fèieu per fer rutllar el negoci i tenir sempre gent?

Els meus pares han estat i són molt oberts, sociables, i van aportar i deixar fer molt. Es vivia un moment de creixement a la colla, i el bar era un espai social que integrava activitats de totes les generacions. La meva mare mai va tindre un no per ningú i la cuina no tenia horari.

El negoci no va rutllar com a negoci perquè vam finançar les obres al local i el bar dues vegades a canvi d’anys de concessió i el sou de la meva mare; la resta a mitges. Si valores les hores que ens hi passàvem conclous que no ho fèiem per negoci. Ho fèiem perquè, la meva mare tenia una feina i gaudíem de la colla. La família vam haver d’implicar-nos, en ocasions més del que volíem. Quan vam deixar de sentir-nos valorats, el meu pare va decidir que deixàvem el bar.

Quan repasses la teva vida a la colla que t’han aportat els castells a la teva vida?

La colla em va donar una infància molt enriquidora de la que en conservo amics, xarxa i molts aprenentatges. Amb la colla se’m va fer explícit l’esperit de superació i la il·lusió per un objectiu col·lectiu, i encara aquests elements forgen la meva personalitat. Amb la colla he viscut sensacions de joia col·lectiva intenses i úniques. A més, gràcies a la colla he conegut moltes poblacions de Catalunya.

El Blai a l’esquerra i l’Epi a la dreta de la fotografia.

L’Epi, Rafael Espinosa (56) i el Blai Fabà (61) són dos castellers de pedra picada, de soca-rel, d’aquells que fan grans a les colles per la seva implicació, compromís, i disciplina. Tots dos van arribar a la colla gràcies a les filles i ja porten un bon grapat d’anys entre nosaltres (des de març del 95 el Blai i des de setembre del 98 l’Epi). Aprofitant que enguany se celebren 50 anys de l’aparició dels populars “Epi i Blai” a la televisió, entrevistem als nostres Epi i Blai conjuntament.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

B: Per l’Olga, la meva filla, feia dos anys que ens fotia la pallissa. La seva progressió.

E: La meva filla era encara petita i força moguda i va ser la seva mestra, la Magda, la que va comentar la possibilitat d’anar a Minyons, ella era i és de la colla. Vam anar i allà segueixo

Quines posicions ocupes als castells?

B: Depèn en castells de 9 i 10 normalment vaig darrera del contrafort. I en castells de vuit fent l’escaleta.

E: Ara no puc anar als assajos per qüestions de jornada laboral i, en conseqüència, allà a on em posen, he estat molt de temps contrafort

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

B: Sí quan hi havien les brigades.

E: He estat membre de la junta.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

B: El 5d9f. M’ agradaria el 2d8 però a plaça.

E: Tots tenen alguna cosa, però sempre m’ha fascinat veure entrar tota aquella gent a la soca de la torre del cinc de nou, entre dues persones agafades per l’aixella entren tres persones i després s’han d’encabir les quatre crosses, és impressionant!

Vull que la colla ho faci tot, el que té pendent (sobre tot el dos net i el quatre de nou amb l’agulla) i el que puguem somniar. Des de la soca el que ha de ser impressionant és la del 9 de 9. No és una estructura, la del nou, que m’agradi en excés, però aquella soca serà per veure-la quan es faci

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar?

B: Recordo un 2d9fm al Raval, el contrafort s’enfonsava, va ser molt dur.

E: Moltes de bones i algunes de no tant, però que amb el temps hem sabut donar-li la volta i riuren’s. De bons moments potser destacaria el primer pilar de 8 que vam descarregar a Girona. En el grans castells no puc evitar començar molt concentrat i després de la carregada, a mida que passa el temps i queda clar que el castell caurà al sarró animar-me i acabar cridant com un boig. Allà era el contrafort del Cardús i vaig començar a cridar quan es veia a venir que el descarregàvem, quan es va obrir la soca ja no tenia veu i vaig estar afònic uns setmana. Amb el primer quatre de deu va passar una cosa semblant, però a més el Negre era al meu costat dient “això pinta bé”, abans de la carregada. Veure la samarreta que es va fer amb l’alineació, amb aquell quesito en el què jo anava al costat del Negre, és tot un honor. De moments complicats sovint els recordem amb el Xavi Montilla: el tres de deu enfonsat de Girona o la prova del quatre amb l’agulla en el darrer assaig abans de diada que també es va enfonsar. Recordar el mal que ho vam passar entre rialles (ara, llavors no estàvem per riure) forma part de les vivències castelleres.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

B: Girona.

E: Suposo que a tothom ens agraden les grans actuacions i això comporta places molt diferents però estimades pels records i l’ambient què es viu. Les places les relaciono amb les actuacions: Vilafranca per Sant Fèlix, evidentment; la plaça de Vi i els records de les grans coses que hem fet a Girona per Sant Narcís; Sant Jaume per la Mercè; i per descomptat, les dues grans places de Terrassa, el Raval i la Plaça Vella. Triar entre aquestes cinc places és molt difícil.

Quins són els teus objectius castellers?

B: Poder seguir fent castells durant anys.

E: Els que la colla es marqui. Sempre he estat molt disciplinat.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

B: En contra. No m’ agrada la puntuació, ni el lloc.

E: No, però no per les raons clàssiques. El concurs va evolucionant i cada vegada hi ha menys arguments dels clàssics per oposar-se, això s’ha de reconèixer. La meva oposició no és pràctica (caigudes i tal) sinó ideològica, de filosofia, hi ha un corrent que de vegades s’ha verbalitzat que pretén convertir això dels castells en un esport, amb tots el elements propis d’una activitat esportiva. El concurs és el paradigma, avui, d’això, però crec que la intenció d’alguns és anar més enllà del concurs. No comparteixo aquesta visió i no vull donar peixet amb la colla anant al concurs. Dit això, si qualsevol dia la colla decideix democràticament, anar al concurs, jo hauré d’optar entre dues coses: participar en el debat mantenint la meva posició i acatar el resultat, i anar, o negar-me per principis a anar, el que implicaria no participar ni en el debat ni en la votació. Considero que seria poc democràtic participar, i si guanyo de puta mare i si perdo no aplicar-me l’acord pres.

Quines altres aficions tens?

B: Ara, fer d’avi.

E: Llegir, i la Història. És el que vaig estudiar, tot i que mai m’he dedicat, però m’apassiona cada dia més. No s’entén el present sense intentar comprendre el passat. És molt saludable, per exemple, estudiar el naixement i l’evolució dels nacionalismes català i espanyol, desmuntar mites i analitzar el present a partir d’aquests coneixements. Però això no sé si es pot considerar una afició. Com la dels castells no en tinc cap altre, ni temps per tenir-la. Per exemple, aquest serà el segon any que canvio les vacances del mes de juliol al de novembre per poder gaudir, almenys, del darrer tram de la temporada, quan el patí és més ple de cara a Diada i l’ambient de la colla és fantàstic.

Ens pots explicar quina és la teva relació castellera amb l’Epi / Blai?

B: Ell contrafort i jo darrera. En el bon sentit.

E: Hem estat parella de fet molt de temps. L’alineació de la creu formada per Epi i Blai era una de les clàssiques. A més tenim l’anècdota d’un “Quarts de Nou” en el què volien tractar el tema del muntatge de les pinyes. El cap de pinyes era el Nani i per la tele va sortir allò de “amb el Monti, Epi, Blai, Flo…”: semblava Barri Sèsam.

Quins records tens del programa de televisió d’Epi i Blai?

B: M’agradava més la “Bruja Avería”.

E: Era genial, jo ja no era tan nen quan va arribar a Espanya, però vaig veure molts episodis de Barri Sèsam. Però és que els personatges traspassaren i molt el programa infantil.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

B: Gràcies colla.

E: Poques coses més, m’he estès força en les respostes, potser més del compte. Però sempre han de quedar ànims per cridar…

Visca el Minyons de Terrassa!

L’Ainara és una jove minyona de 12 anys que va arribar a la colla al setembre del 2016 de la mà del seu pare, el Pep Valenzuela. D’aquí a uns dies marxa a viure al Brasil i esperem tornar-la a veure aviat. Mentrestant, li hem fet aquesta entrevista per conèixer la seva experiència a la colla i per tenir-la sempre present.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

En Pep Valenzuela, el meu pare, en el primer any que he estat aquí, pensava que seria interessant. Vaig venir a provar, i em va agradar.

Trobo que els Minyons aconsegueixen ser més units que qualsevol altre colla, tenim una bona estructura i els millors castellers.

Quines posicions ocupes als castells?

Vaig començar en posició de dosos i actualment faig de quinta.

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

No. Algun dia potser. Em sembla que només pinya.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

M’agrada la 2d8 i el 4d10fm. Doncs ara no em ve cap al cap.

Ens pots explicar alguna anècdota viscuda a la colla?

En els meus primers mesos estava fent una columna de 4 i em pujava la Julieta Intente, sembla que no anava ben enfaixada perquè quan va començar a pujar em va baixar els pantalons… vaja.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Les diades de la colla i la Festa Major

Quins són els teus objectius castellers?

Era estrenar-me abans de tornar a Brasil, ja ho he aconseguit.

Estàs a favor o en contra que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Sí, perquè no hi ha un perquè per no fer-ho.

Quines altres aficions tens?

M’encanta ballar.

Penses seguir als Minyons des del Brasil?

Sí, sempre intentaré fixar-me en el bloc de la colla o preguntar-li a algú per la colla.

Quines tradicions coneixes de la zona on residiràs?

El ‘Marabaixo’ és un ball tradicional afrodescendent, hi ha una llegenda que explica el perquè del nom, Mar a baix.

Si algun minyó anés de viatge a la zona on tu viuràs, on el portaries de visita?

El/La portaria al ‘Marco Zero do Equador’, és la postal de la ciutat. També el portaria a ballar Marabaix, és molt bonic de veure.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

M’ha agradat molt poder estar a la colla, ha sigut un honor col·laborar en les actuacions i també m’agradaria, un dia, col·laborar amb la colla. Minyons de Terrassa és una de les millors colles que he vist mai. Gràcies.

El Xavi és un bon minyó des de la Mercè del 95, sí, aquella del mític primer 5d9f carregat de l’era moderna. Als seus 53 anys, aquest sabadellenc, però senyor, :-), les ha vistes de tots colors a la colla, i continua amb la il·lusió del primer dia. Metge de professió, sempre té un forat per aparèixer als assaigs i a la majoria de les actuacions. Un puntal a folres i manilles, i allà on el posin.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla?

En una de les crides a portar gent a assaig (“amics, veïns, familiars, la tieta, el canari…”) per preparar la Mercè del 95 (el 5 de 9 necessita moolta gent…!), la meva germana, la Laura, em va “engatussar” per venir. Des que des del darrer cordó un paio em va passar per damunt, allò em va enganxar. La Laura i la Carme van deixar-ho al cap de 4 o 5 anys, i jo m’hi vaig quedar.

Què destacaries dels Minyons?

Segur que tots creiem que la nostra colla és la millor, per una qüestió bàsicament emocional, tot i que en realitat, probablement totes les colles s’assemblen més del que diem…

Crec que bona part del tarannà de Minyons, ve donat per l’origen de “colla nova” sense tradició “secular” ni geogràfica. Ja d’entrada crec que va tenir una motivació més lúdica i social, sense haver de ser “garants de la tradició” com els passava a la zona tradicional. El manteniment d’aquesta vessant social, integradora i de gaudi quan ja no som una “colla nova”, és el que la fa més destacable, al menys per mí.

Quines posicions ocupes als castells?

Als darrers anys de segones mans o ma-i-ma a folres i manilles, tal i com toca cada vegada menys manilles, i probablement més aviat que tard a les creus de la soca… El temps no passa en va!

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

No de forma sistemàtica. Alguna col·laboració en jornada de prevenció de lesions, i a plaça a disposició de l’equip assistencial.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

Tots els “pepinus” em flipen, especialment amb folres i manilles perquè permeten a més gent sentir-se’n partícips de primera fila, però l’estructura que mes m’agrada és el cinc, i si és de 9, millor.

Per la colla, m’agradaria fer els que s’han treballat sense acabar bé encara (el dos net, el quatre amb agulla o el quatre net, que es va fer, però fa massa temps…).

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar?

En una actuació al Raval per Festa Major, muntant el dos de nou, el Cèsar i jo vàrem caure tots solets de les manilles… La costellada va ser heavy, però després d’haver de desmuntar tot el castell, vaig posar cara de pal (aquella de “parese mentira, eh? No me he hecho nada…!”) i amunt un altre cop… Vaig tenir les costelles adolorides un mes, però per no tornar a posar-me vermell no ho vaig dir a ningú del pati…

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Segur que tots pensem en el nostre “repòquer” (Festa major, Sant Fèlix, La Mercè, Girona i Diada), però per mi Girona és el súmmum, perquè l’hem fet nostra des de l’inici. Té una mica de “mite” que ens motiva moltíssim i això fa que els assajos siguin massius i hi puguem plantar la “flor i nata” del repertori.

Quins són els teus objectius castellers?

Seguir fent castells on sigui més útil, tot i no poder ser més assidu a les actuacions. Gairebé més que això, fer assajos brutals, multitudinaris, disciplinats, d’aquells amb molta trempera. Ja sabeu: El patí, allà on tot comença…

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Hi estic en contra. Tot i les progressives modificacions del Reglament, que l’autosuperació amb seny no sigui el més important, em talla molt el rotllo.

Per altra banda, cada colla té les seves peculiaritats, i si els inicis de la colla van portar ja des de l’origen a aquesta decisió, a mi ja m’està bé que se’ns reconegui per aquest fet…

Quines altres aficions tens?

No tinc gaire temps!!! Surto a córrer, teatre, panxing… Vetllades amb els amics, no tan sovint com voldria!!

Com a metge, creus que els castellers, en general, som conscients dels riscos de la nostra activitat?

Definitivament, noooo… Som bons i per això tenim pocs accidents, però ens refiem massa (especialment a assaig a les proves netes), no prenem mesures de seguretat personal en les posicions a la pinya, i els accidents passen al moment menys pensat. Com en tots els àmbits (trànsit, feina, esports de risc), la manca de concentració és la causa de la majoria d’accidents, que en la nostra activitat poden ser greus. Hem de insistir-hi més. El Jaume Rosset té TOTA LA RAÓ.

Ets un dels minyons de fora de Terrassa que més anys porta a la colla, què et donen els castells? I els Minyons?

Els castells són una activitat única. La sensació de pertinença a un grup ampli, variat, obert a tothom sense limitacions, només per a aconseguir un objectiu efímer i bellíssim amb un esforç brutal, no té preu.

A Minyons m‘hi sento reconegut com qualsevol, partícip d’una voluntat ferma, fent país i xalant com un animal.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Els Minyons són un exponent molt peculiar d’aquest fet cultural que són els castells, i no sé si podria marxar d’una altra colla per anar a Minyons, però segur que no em veig marxant de Minyons per anar a una altra colla.

L’Abril al mig.

L’Abril Ferrer és una nena de 8 anys i mig, i el proper dimarts 8 de maig, en farà tres que puja castells amb els Minyons. De família castellera, el seu pare el Marc fa prop de trenta anys que és minyó, va arribar convençuda que volia pujar dalt dels castells més grans. I així ha estat i hi continua pujant. I per molts anys! Una valenta i un cul inquiet.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla?

Van venir els Minyons a fer un taller a la meva escola, el Bisbat d’Ègara, i em va agradar molt i el divendres ja vem anar al primer assaig.

Què destacaries dels Minyons? Mola molt.

Quines posicions ocupes als castells? Acotxadora i enxaneta.

Què t’agrada més, fer d’enxaneta o d’acotxadora? Les dues coses. Per què? Perquè són molt xules.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? El tres de deu i el quatre de deu. Quin t’agradaria que assolís la colla enguany? El quatre de deu.   Quin és el castell que t’agrada menys pujar? Cap, m’agraden tots.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar? Caure del meu primer 2 de 8 net em va fer molta ràbia, perquè ja l’havíem fet a l’assaig i a plaça no.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida? St Fèlix, perquè fem els millors castells.

Quins són els teus objectius castellers? Fer castells nets.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? En contra Per què? Perquè no m’agrada que els castells es puntuïn.

Quines altres aficions tens? Musica, atletisme, i escalar.

Què us agrada fer a la canalla quan no esteu pujant als castells? Fer el tonto i fer xivarri.

Com convenceries a un amic o amiga perquè s’apuntés als Minyons? Li diria que vingués perquè és molt guai.

Unes paraules per concloure l’entrevista… poso la foto amb les meves millors amigues: la Queralt i la Martineta.

Gràcies!

El Jaume Maeso no necessita gaires presentacions, ja que gairebé tot el món casteller el coneix. Minyó de pedra picada des de finals del 2002, se’l pot considerar un autèntic “hoolligan” minyó (no-violent, evidentment). S’ha mogut per totes les places i té més contactes castellers al mòbil que seguidors de twitter el Trump. Més de la ceba que Jaume I, i més de la conya que el Capri. Per quan el Capgròs del Maeso?

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

Tot i que amb la família sempre anàvem a veure castells per Festa Major o diada, un dissabte a la tarda els Minyons feien un taller de castells al Vapor Ventalló i la meva mare m’hi va portar, allà vaig fer el meu primer pilar de 3 net!
Sempre he cregut que els Minyons som una colla diferent, alguna cosa ens diferencia i ens fa especials. Per sobre de tot, jo sóc minyó abans que casteller, si no fes castells amb els Minyons, segurament no en faria.

Quines posicions ocupes als castells?

Faig una mica de tot, el què em diuen, carn de soca, als folres o manilles, l’últim any m’han deixat pujar a algún tronc i també m’ho passo molt bé quan em deixen tocar la gralla.

En algunes diades he tingut la sort d’estar, en una mateixa actuació, a la soca, pujar a tronc, anar al folre i tocar la gralla.

Fins i tot aquest curs 2017/2018 els Ganàpies de la UAB em deixen fer de Cap de Colla.

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

I tant, he estat a junta, sobretot a l’equip de comunicació portant les xarxes socials de la colla, però també ajudant a l’equip de social o la relació amb les altres colles del món casteller.

Però sempre he ajudat en allò que he pogut i se m’ha demanat, podríem dir que sóc el que es coneix com un pringat xD

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

Ostres, des de sempre el meu castell preferit ha estat el 5d9f, però no negaré el meu amor cap el 3d10fm (suposo que com tota la colla, no?).

Però si és pot triar doncs els castells sense folre el 2 i el 4 net, però també acabar-nos de treure el “malefici” amb els castells amb el pilar i descarregar el 4d9fp.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar?

En el primer 4d10fm que es va descarregar, m’havia estrenat a manilles feia poc més de 20 minuts abans amb el 3d10fm. A mig castell el Ramon Codinas va aixecar el peu, que era allò? Jo no estava acostumat a aquestes bogeries a les manilles Vaig intentar posar el peu allà on vaig poder per intentar falcar el millor possible el terç. Un cop el castell descarregat, vaig descobrir que el lloc on vaig posar el peu era ni més ni menys que la semicreu i havia destrossat la foto del primer 4d10fm de la història… I n’hi havien que volien fer aquell castell sense semicreus!!!!

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Girona m’enamora, ara i sempre. Tot i que la diada de la colla a la Plaça Vella em posa una mica malalt, és brutal!

Quins són els teus objectius castellers?

Els meus objectius castellers no són més que els de la colla, superar-nos cada temporada, poder fer els millors castells possibles i no deixar mai d’innovar, crear coses noves i seguir sent una colla pionera en tots els sentits. No es faran castells amb puntals si els minyons no ho inventen!

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

No és que n’estigui en contra, sinó que estic totalment a favor d’alguns valors com a colla que ens porten a no participar en aquesta competició. Els castells són moltíssim més que el que transmet el concurs. Només he anat un any a la Plaça de braus de Tarragona a veure castells i personalment no em va agradar gens el que vaig veure i algun ambient que es respirava.

Quines altres aficions tens?

Amb el temps que em deixen els Ganàpies i els Minyons, sóc bastant friky de la cultura popular, no només els castells, sinó també els balls tradicionals de la mà de l’Esbart Egarenc, la música tradicional com a graller, des de La Xemeneia intentant recuperar algunes festes i tradicions dels Països Catalans, però sobretot enamorat de la Patum de Berga, la millor festa que s’ha inventat mai. També m’agrada molt la política, de fet, estic acabant Ciències Polítiques i Gestió Pública. Quan tinc temps també m’agrada pujar a La Mola i desconnectar.

Tens fama de minyó radical, a què creus que es deu?

Sóc a la colla des de ben petit, no recordo massa gaire cosa d’abans de ser minyó, he crescut amb una ideologia i una manera de fer a “la minyona” i m’agrada defensar allò que crec que és bo. Però més que radical diria convençut, la radicalitat no la porto més enllà que des d’una basant humorística, els que hem coneixen bé saben que sóc molt del catxondeo.

Quants concerts de Miquel del Roig has vist? Ens podries improvisar un “garrotin”?

L’últim cop ho parlàvem amb el Miquel i crec que he anat a més d’un centenar de concerts seus, des de les Terres de l’Ebre a l’Empordà. Em falta anar a un concert de Miquel fora del principat.

Al garrotín, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan;

al garrotín, al garrotan,

de la vera vera vera de Sant Joan.

Som els Minyons de Terrassa,

som els millors i ho sabeu

Fem festes que són la ostia

i algun castell de 10!

Hi ha alguna colla del món casteller on no hi coneguis a ningú?

S’ha de pensar que tenir coneguts a les colles vol dir tenir algú amb el que poder anar de festa a molts pobles dels Països Catalans i més enllà…

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Porto 2/3 de la meva vida en aquesta colla i si no hi fos no se que faria, més que una família aquí hi he trobat un lloc on poder ser un mateix, tots diferents però a l’hora units per un mateix objectiu.

Moltes gràcies per tot!

Com ja hem dit aquest projecte és més transversal i transparent. És cert que hi ha uns caps visibles de cada àrea, els coordinadors, però el funcionament és totalment diferents dels equips de gestió anterior. La feina dels coordinadors és bàsicament de connexió entre equips i transmissió d’informació dins el seu grup. Amb tot això volem que la colla participi activament de les decisions que ens afecten i s’impliquin més en la gestió de la colla.

Alguns dels membres de l’Equip de Colla

A part de la forma revolucionària del nou projecte, les cares visibles d’aquesta també són un gran canvi molt important. La presidenta de la colla és la Isolda Sucarrats. La primera presidenta de la història de Minyons. En la part tècnica tenim per primera vegada dos co-caps de colla: en Xavi Jurado i l’Arnau Boada, tots dos molt joves però amb molta experiència. Pel que fa a la resta dels membres de l’equip també és un conjunt molt global amb molta implicació de la gent jove de la colla però també amb molta presència de l’experiència de la gent que porta anys als Minyons. El que tenim tots en comú són les ganes de treballar i de tirar endavant aquest projecte per poder fer una gran temporada.

A l’Assemblea, que es va celebrar el passat dissabte 20 de gener, es va presentar una altra candidatura de junts directiva encapçalada per en Jesús Rodríguez que va obtenir 40 vots. La candidatura de la Isolda va guanyar amb 116 vots. Hi va haver 9 vots blancs i 2 de nuls. La candidatura de tècnica va ser aprovada per 149 vots a favors, 14 en contra, 3 en blanc i 1 de nul.

L’Equip de Colla està format per:

Troncs: Xavi J, Bru V, Txell T, Tomàs C, Eloi P i Marcel C.

Pinyes: Dani C, Pau R, Eloi P, Aina T, Laia O, Joan M, Oriol M, Anna A, Xabi L, Sergi F i Miquel J.

Canalla: Eva C, Txell T, Núria S, Òscar G, Aida L, Risso, Anaïs C, Adrià B, Maria A, Ferran M, Víctor L i Oriol V.

Portaveus: Arnau B, Núria S i Àlex R.

Gestió interna: Isolda S, Xavi P, Helena S, Agustí D, Jordi A, Neus R, Jordi F, Anna O, Carmen P, Cristina G, Griselda T, Mª José G, Noemí S, Sónia J, Ricardo R, Maribel B, Yolanda R, Maite C i Tere C.

Relacions externes: Cesc P, Clàuda A, Litus A, Joan Toni C, Gwendolyne F, Miha, Jordi A i Sergi C.

Comunicació: Anaïs C, Pere M, Marc M, Anna N, Marta A, Serci C, Adrià B, Neus R, Pere G, Mariona H, Gemma C, Bernat L, Alba L i Timi C.

Social: Noel P, Cristina A, Miquel A, Clara C, Anna V, Mariona S, Eva C, Bru B, Mariona H, Agustí V i Jordi T.

Pedagogia: Maria F, Mariona S, Gerard P, Núria I, Cesc P i Mireia G.

Esperem que aquest any tots puguem gaudir dels millors Minyons i tinguem una temporada de somni!

El Tomàs Pont és un d’aquells “malalts” dels castells que porta prop de 30 de fidelitat a la colla. Ha ocupat diverses posicions als castells i també diversos càrrecs de responsabilitat, i encara ara col·labora quan se li demana un cop de mà. Als seus 44 anys encara li queden reptes per viure i veure.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

Des de sempre he viscut la Colla, primer acompanyant als meus germans en actuacions i assaigs, i a partir de la Diada de 1988 per interès propi.

Primer de tot m’agradaria destacar un fet què es reprodueix en totes les colles castelleres, què és el conjunt de relacions i complicitats que s’estableixen entre tots els seus integrants per tal d’assolir un objectiu comú.

Una cosa més particular dels Minyons, és la voluntat que hem tingut de créixer sempre i buscar nous reptes, sense entrar a la “competició” pura i dura, que alguns practiquen i que els agradaria que es generalitzés en tot el món dels castells.

Quines posicions ocupes als castells?

Les que calgui i em diguin Actualment faig de lateral o agulla en els castells amb pinya. En els castells amb folre, acostumo a fer d’agulla o cordó a la soca, tot i que en algun com el 5de9f o el 3de9fp encara faig de lateral al folre. I en els castells amb manilles vaig d’agulla o ganso al folre.

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Una mica. L’any 1992 vaig entrar a l’equip de pinyes, i des de llavors he estat a unes 15 tècniques, on hi he fet una mica de tot: canalla, troncs, sots- cap de colla, però sobretot pinyes. També hi va haver un parell d’anys que vaig fer de “fontaneru”, que era com el Negre va batejar l’equip de promoció dels anys 2005 i 2006.

A part de la tècnica, sempre he intentat ajudar en allò que he pogut. Des d’anar a cobrar anunciants al butlletí a finals dels 80, fins a gestionar la web de la Colla des de l’any 1998.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

Trobo que cada castell té el seu encant i em costa molt haver-ne de triar només un, però com a pinyero, les estructures amb manilles són les que més m’agraden i trobo més espectaculars.

Els castells que m’agradaria que assolis la Colla de manera més immediata serien descarregar el 4de9fp, recuperar el 4de9 net i somiar amb el 3de9 net i el 2de10fmp.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar?

N’hi ha infinitat, però aquests dies que hem anat a Reus, he recordat especialment la descarregada del 4de9 net en aquella plaça. Era un diumenge al mati de l’any 2001 i jo anava d’agulla amb l’Àlex a baixos i el Nani a segons. A la descarregada, encara amb els quints a dalt, l’Àlex va començar a saltar per celebrar-ho. La veritat és que en un primer moment al Nani no li va fer cap mena de gràcia, ja que el castell no el vam fer xiulant precisament

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Com actuació em quedo amb la Diada, no només per l’actuació en si, sinó per tota la setmana prèvia, amb els assaigs i els diferents actes del cap de setmana. Tot i això, no seria just oblidar-me de Sant Narcís, La Mercè, Sant Fèlix i la nostra Festa Major. Per mi, són les 5 diades que ens marquen el calendari de la Colla i de retruc també el meu personal.

Quins són els teus objectius castellers?

Els meus objectius no són altres que els desitjos que he expressat abans per a la Colla, i poder seguir participant-hi i gaudint-ne tant com pugui.

Estàs a favor o en contra que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Estic en contra perquè no m’agrada la idea que té el concurs de només fer castells per guanyar. Tot i això, cal reconèixer l’esforç que fa el concurs per millorar alguns aspectes que feien arribar la competició a uns extrems exagerats, però mentre continuï sent un concurs, i no una actuació, em costarà molt canviar d’opinió.

Quines altres aficions tens?

Els castells no m’han deixat gaire temps per a altres aficions M’agrada molt la música, llegir, però sobretot estar amb els meus amics al voltant d’una taula amb bon menjar i un bon vi.

Tu que ets “torreó” des dels inicis, ens pots explicar alguna anècdota d’aquest grupuscle.

No sé si es una anècdota o no, però l’any que vam entrar a la tècnica en Carles Aranda (Litus) i jo vam ser expulsats dels torreons i que jo recordi mai se’ns va readmetre oficialment. Dit això, reconec que abans que xiclet, kurtit, cepito… abans, sempre TORREÓ

Com a tècnic de pinyes experimentat, quin creus que pot ser el secret per poder assolir estructures amb quatre bases?

Primer de tot caldrà treballar amb uns troncs que puguin parar els castells amb menys mans, ja que no crec que uns puntals puguin dur la mateixa quantitat de gent que posem actualment en unes manilles.

L’experiència que tenim fins ara dels castells amb manilles, ens fa pensar que el més problemàtic a nivell d’estabilitat és la composició dels “quesitos” més que de les creus, per aquest motiu veig molt difícil enfilar laterals en uns puntals.

Per altra banda, crec que la idea dels Castellers de Sants, d’ajudar les creus amb unes “crosses” pot ser una bona opció per ajudar les creus del folre d’un castells amb puntals. De moment és un camí per explorar, però les meves primeres proves anirien en aquesta direcció.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Per concloure només puc dir que l’experiència ens ha demostrat que només assolirem els nostres objectius i els superarem amb la dedicació i el treball de tots. Fins ara ha estat així, i la cosa no canviarà. Per tant, TOTHOM al pati, a pencar i a gaudir dels castells.

L’Eli és una noia de 38 anys que toca el tabal amb les “Gralles Grillades” de la colla. Va arribar en mode “pegatina”, com diu ella, l’any 2005, i de forma seriosa a l’inici de la temporada següent. S’ho va prendre molt en serio, ja que es va acabar convertint en vicepresidenta de la colla, després d’ocupar diferents càrrecs. Llegiu, llegiu…

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

Vaig entrar de la mà de la Sonia Garcia i de la Cate, van ser molt pacients i bones instructores, perquè jo sabia zero de castells.

Destacaria que mai m’han jutjat com a persona.

Quina és la teva feina als castells?

Sóc tabalera, sóc una Grillada

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà del grup de gralles?

Vaig estar 4 anys a la junta, i un any donant “pitram” al Cardús de crossa

Què és el millor i el pitjor de ser vicepresidenta dels Minyons?

Pfffff…. vaig aprendre moltíssim en funcionament de la colla i vaig fer grans amics, i alguna vegada vaig ser-hi damunt de la foguera, amb algú que altre amb la torxa encesa, no he tingut mai gaire mà esquerra xDDD…

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

Ummmm… el 5d9f és tan bonic… el 3d10fm és “el castell”. M’agradaria tornar amb el 4 net, i el 2d9 amb folre… ha de ser orgàsmic poder fer la sortida llarga.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells que hagis tocat?

Bua! Cada papinu que toquem és una anècdota, crits dels pitus, crits des de tabals, perdre alguna baqueta… i per descomptat, jam session grillat, però mai deixem de tocar.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Girona m’enamora, però com a casa…

Quins són els teus objectius castellers o grallers?

Potser no es tracta tant d’objectius, sinó de motivacions. El dia que no em posi nerviosa, que no surti al dematí per arribar a plaça i que no em faci feliç tocar, em passaré a la batucada!!! D’acord, això mai!!! potser si arriba aquest dia, deixarà de tenir sentit tocar la meva “lata” a plaça.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Pffff otro pastel… doncs estic en la línia que no m’agraden els punts, ni la plaça de braus, ni tota aquesta moguda, però si qualsevol dia la colla vota i decideix anar al Concurs… no sé què faria…

Quines altres aficions tens?

Doncs no sóc gaire d’aficions, m’encanta quedar amb la bona gent que tinc al costat, la música… no sé, potser hauria de buscar una afició… o no.

Ens pots explicar com han evolucionat les Gralles Grillades des de la seva fundació fins a dia d’avui?

Doncs la veritat és que som un grup que portem molts anys junts, hem tingut pujades i baixades, noves incorporacions, alguna baixa, no sé, suposo que com en la vida, sempre mirem endavant, tot i que a vegades no sempre veiem…

Consideres que els Minyons som una colla prou acollidora i integradora?

Jo crec que sí, sí que és veritat que entrar al pati de noves és com que impossa. Però al final, trobes el teu lloc.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

M’he posat nerviosa i tot omplint la entrevista!! Res que a seguir treballant i a fer un segon tram de temporada magnífic per poder tocar sortides llargues!!

Gràcies company per pensar en mi!

El Jordi Florensa és un minyó de 34 anys, que enguany en farà 20 que forma part de la família minyona. Molts el coneixeu pels crits que us ha estat fotent algunes temporades al pati d’assaig i a les places perquè us col·loquessiu al vostre lloc a la pinya, però a banda de cridar també sap fer altres coses, com ara reflexionar al voltant de la colla. Llegiu, llegiu…

Perquè i gràcies a qui vas entrar a la colla? Que destacaries dels Minyons?

Doncs la veritat és que vaig voler venir a Minyons de tota la vida.. La meva família ha estat relacionada amb els Minyons des de la seva fundació i jo sempre havia vist els castells com una cosa màgica que m’al·lucinaven… Recordo que el 1993, quan Minyons va aconseguir el primer 2 de 9 de la història jo vaig tenir el poster que el Diari de Terrassa va regalar penjat a la meva habitació. Finalment quan tenia 15 anys vaig decidir venir a fer castells de forma activa.

Des de llavors, que en sóc un malalt i que la colla és per a mi una part molt important de la vida. Amistats, alegries i decepcions, assoliments col·lectius i personals, moltes hores de feina a la tècnica i moltes hores de castells son les coses que em venen al cap quan penso en Minyons.

Quines posicions ocupes als castells?

Sóc casteller de pinya, i acostumo a anar a les creus i, en els castells amb folre i manilles, de ganso o semibaix.

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició en els castells?

Doncs si, he sigut tècnic de la colla durant deu temporades, i prèviament vaig ser tabaler durant sis temporades més, del 1999 fins al 2005.

Quant anys has fet de Cap de pinyes?

Quarte, les temporades 2010, 2011, 2014 i 2015.

Quin és el castell o estructura que més mals de cap t’ha donat?

Sens dubte el 4 de 10 amb folre i manilles. Va ser el treball de molta gent durant moltes temporades, tècnics de pinyes de totes les èpoques van posar el seu granet de sorra, castellers de tots els nivells van col·laborar a trobar els problemes de l’estructura i buscar-los una solució i coordinar tot això va ser un gran repte.

Creus que hi ha algun remei per evitar que la gent trigui tant en ocupar la seva posició a la pinya?

Si que hi és, i la resposta la sabem tots: tothom ha de posar-hi de la seva part. Quan tardes en trobar el teu nom a la paret quan es projecten les pinyes? 20 segons? 30? i quan tardes en anar fins a la posició? 30 segons més? És a dir que en un minut o un minut i mig tothom podria ser al seu lloc. Si no es fa així és senzillament perquè tots, del primer a l’últim, estem desconcentrats. Tots sabem que, els dies en què anem per feina, som capaços d’anar molt més ràpid.

No estem parlant que no poguem xerrar amb els col·legues, estem parlant que el promig de temps que passem a l’assaig per muntar una prova de castell de 9 es de més de 15 minuts des que es projecta fins que es tanca i augmenta per als gamma extra. I a plaça ja no cal ni parlar-ne. Podem reduir aquest temps amb la implicació de tothom.

Hauríem de fer un cop de cap tots plegats i adonar-nos que si fem un petit esforç, si deixem aquella conversa que tenim amb un amic, si en comptes de donar voltes pel pati o per plaça ens fixem en els tècnics de pinyes i intentem col·laborar, ja no només a l’hora de fer el castell, sinó a l’hora d’organitzar-lo (que es una feina tant gran com la de fer-lo) anirem molt més ràpid, guanyarem qualitat en els castells i preservarem l’estabilitat mental dels tècnics.

Quin consell donaries a aquells que pensin en ser cap de pinyes algun dia?

Que prenguin paciència, que tinguin moltes ganes de treballar i que facin passar sempre els interessos de la colla per davant dels seus propis (castellerament parlant).

Quin és el teu castell (estructura) preferit?

Per mi l’estructura mes bonica és la del 3. Es la que es veu més esbelta (a excepció del pilar, esclar) ja que a la del 2 se li posa folre i manilles un pis abans que al 3 o al 4, i per contra el 4 és més ample. Des del punt de vista de la pinya també és el castell més agraït de muntar i treballar ja que les mides de cada posició i la feina que requereix cada una d’elles són mes còmodes. Per extensió, per tant, el 3 de 10 amb folre i manilles es la que més m’agrada.

Quin t’agradaria que assolís la colla?

Seguint aquest raonament m’agradaria veure el 3 de 9 net de color malva.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en que has pogut participar?

Uff… centenars. Potser recordo especialment un assaig de pilar de 8. Anava a la creu just darrere d’en Xavi Lleberia i no recordo per quina raó ens va agafar un atac de riure als dos… amb tot el castell a sobre! Un va començar a caure a la dreta, l’altre a l’esquerra, estavem els dos retorçats sota del papinu i no podiem parar de riure… encara no entenc com varem sortir-ne vius.

Quina es la teva actuació castellera (plaça – poble) preferida?

Diada dels Minyons de Terrassa. A la plaça que sigui, la Vella , el Raval o si un dia l’hem de fer a la Didó també em semblarà bé. És l’actuació que culmina cada temporada. Tanca el treball de molts durant molt de temps i el reconeix en una festa que ens pertany i que és només nostra. És un gran dia per ser minyó!

Quins són els teus objectius castellers?

Des d’un punt de vista personal, seguir fent castells en la mesura que pugui durant tota la vida. Pel que fa a la colla que seguim sent pioners i innovadors, que seguim sent els que marquem el camí què ha de seguir la tècnica castellera, que siguin els vídeos dels nostres castells els què es mirin per saber com es fa un 2 de 9 amb folre i manilles, un 3 de 9 amb agulla o un 4 de 10 amb folre i manilles per posar algun exemple.

Estàs a favor o en contra que un dia els Minyons participem en el concurs de castells de Tarragona? Per què?

En contra. No entenc els castells com una competició i molt menys regulada. Els castells tenen un munt de valors magnífics com la feina en equip, el companyerisme entre castellers de totes les colles i de la teva pròpia, el respecte per les construccions siguin del color que siguin, etc., que des del meu punt de vista el concurs anul·la i en fa aflorar d’altres que al meu entendre no són tant nobles. Si el concurs s’estandaritza, si la competició es transforma en normalitat perdrem moltes coses que fan dels castells una activitat única.

Quines altres aficions tens?

Sempre he sigut molt aficionat a les activitats manuals com la construcció de maquetes, màquines… També m’agrada cuinar i la natura, encara que les moltes hores dedicades als castells han deixat poc temps per a altres coses.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Tenim una gran colla amb un gran potencial; és evident que hi ha coses que com a colla fem bé i d’altres que no, però si amb el treball de tothom alhora aconseguim millorar-les no tenim fronteres. Ni el 2 de 10, ni el 3 net seran el sostre dels castells mentre hi hagi uns Minyons decidits a trencar-lo i a seguir sent el seny i la rauxa.

Jo per la meva part sempre estaré orgullós de ser dels Minyons de Terrassa

Visca els Minyons!