Foto: Món Terrassa.

Quines sensacions tens ara mateix quan estem a pocs dies d’acabar aquesta no temporada?

Alleugerit, aquesta és la sensació que predomina, també sento tristesa, com no, per aquesta merda de “no temporada”, impotència i frustració per no haver pogut ni tan sols afrontar els objectius que ens havíem marcat per aquesta temporada… Però sobretot, alleugerit…

Quines han estat les dedicacions dels membres de la junta enguany sense castells i sense a penes activitat extracastellera?

Es cert que en un any tan complicat com aquest, és molt difícil mantenir la il·lusió i la dedicació a la colla, i això ha dificultat més encara la gran feina que ha fet la junta aquest any.

Imagina’t, a nivell de comunicació, lo difícil que deu ser omplir de continguts i mantenir la colla atenta i activa, durant tot un any, sense haver fet castells.

O tresoreria, en un any sense ingressos per actuacions i sense saber quants diners arribarien de subvencions, lo difícil que ha de ser, fer previsions.

L’àrea de social han estat els grans protagonistes aquest any i se’ls ha de felicitar per la gran feina que han fet, amb totes les dificultats que han tingut.

Amb el projecte del nou local s’ha treballat i avançat moltíssim, i confio que aviat es vegin els resultats.

Hi havia un viatge a París totalment organitzat, i crec no cal explicar la feina que comporta preparar un viatge com aquest…

Personalment crec que la junta aquest any ha fet una grandíssima feina en unes condicions molt complicades.

Quina és la situació econòmica actual de la colla? Hem de patir pel futur?

La situació econòmica en aquests moments està controlada, però no deixa de ser preocupant. El fet que una entitat cultural sense ànim de lucre com la nostra, tingui un deute de 200.000 €, i unes despeses fixes d’uns 5.000 €/més, és una situació que ens ha de preocupar, més encara, després d’un any sense ingressos derivats de la pròpia activitat.

Aquests dos últims anys s’ha fet una gran feina. Vam negociar i vam canviar d’entitat bancària per obtenir una hipoteca amb unes condicions molt més favorables per a la colla, això ha implicat un estalvi, entre interessos i comissions, de més de 50.000 € en el temps que ens queda d’hipoteca, a més de rebaixar la quota mensual. També s’han liquidat tots els altres deutes que teníem, com el de Leyca.

Això ens ajudarà de cara al futur. Podem reduir despeses i adaptar-les a la situació de la colla en cada moment.

Ara mateix tenim fons per aguantar gairebé un any, però la meva opinió és que al 2021 s’han de prendre mesures. Hem de tenir clar que al 2021 els ingressos seran molt baixos.

Penses que tornarem a fer castells aviat? I com t’imagines la tornada?

Sí, crec que a la segona meitat del 2021 es podran fer castells, i més amb les notícies que apareixen últimament sobre les vacunes. Un altre tema és com serà la tornada, tinc la sensació que s’hauran de reinventar els assajos i les actuacions, i possiblement assumir situacions que no ens acabin d’agradar… les grans diades com La Mercè, St. Fèlix, la Diada de la colla, trigaran molt a tornar, tal i com les recordem.

Heu hagut d’aturar algun projecte que tinguéssiu en ment per aquesta temporada?

Tot, ho hem hagut d’aturar tot. Aquest any havia de ser un any de consolidació de projectes com l’escola de castells i la comissió jove, però també es volia acabar amb el canvi d’imatge del local, instal·lar la xarxa d’assaig al pati, posar en marxa un sistema de gestió per projectes a secretaria, treballar amb els instituts, el Pla de Gènere… Tots aquests projectes i algun més, estaven aprovats, pressupostats i s’havien de posar en marxa aquesta temporada… un desastre vaja!

Penses que pot afectar a la colla aquesta llarga aturada ja sigui a nivell casteller o social?

Segur, en els dos aspectes, però no només a Minyons. Aquesta aturada afectarà tot el món casteller. Hi hauran molts castellers i castelleres que no tornaran, i això afectarà indubtablement el nivell dels castells i la viabilitat de moltes colles.

Però crec que aquí Minyons té un avantatge molt gran. Som una colla amb un caràcter molt social, amb un tarannà molt festiu, i sobretot amb un afany de superació indubtable. Amb un bon projecte de futur, que il·lusioni, veurem els Minyons tibant del món casteller ben aviat.

Ens pots avançar si tens intenció de continuar sent el President de la colla l’any vinent?

En aquest moment de l’entrevista ja es públic que no continuaré. Han estat dos anys molt intensos, per motius molt diferents, però molt intensos igualment.

A mi personalment, aquest últim any m’ha desgastat molt i crec que a una bona part de la junta, també.

És important per a la colla, més en un moment com aquest, que entrin il·lusions renovades amb ganes de tirar endavant.

Quins aspectes destacaries com a positius i com a negatius de ser President dels Minyons?

Ufff, això seria per donar-te resposta d’aquí a uns mesos, quan pugui fer una valoració amb la perspectiva que dóna el temps.

Però miraré de donar-te una resposta ara. Té molts aspectes positius, i per mi, tots tenen a veure amb la satisfacció personal d’haver-me dedicat durant dos anys, gairebé en exclusiva, a treballar per una de les meves passions.

També, haver tingut la possibilitat de conèixer gent amb la que he treballat aquest temps, i que m’han ajudat a créixer personalment en molts aspectes. Em sento molt agraït i he tingut molta sort per haver pogut treballar amb ells i elles.

De negatiu… bé, deixem-ho en alguns comentaris que he hagut de sentir…

Per què penses que costa tant a la gent agafar el compromís i la responsabilitat d’entrar a una junta directiva?

Jo inclouria a la pregunta a l’equip tècnic. De fet, és el problema més gran que té la colla, i s’agreuja any rere any, sobretot a l’hora de trobar gent per formar els equips tècnics.

Suposo que hi ha molts motius: família, feina, estudis… poc temps en definitiva, però crec que hi ha un motiu principal.

Fa 20 anys hi havia una lleialtat absoluta als equips directius. Ningú qüestionava les seves decisions, si més no, no es qüestionaven públicament. És cert que no existien les xarxes socials per fer-ho, però la realitat és que hi havia aquest respecte per la feina i la dedicació dels que hi eren al capdavant de la colla. I això no vol dir que la gent no pogués opinar. Recordo assemblees llarguíssimes on es demanaven explicacions i, fins i tot, es discutien les raons i les decisions que s’havien pres. Sóc de l’opinió que aleshores, el debat es feia on tocava. Ara, això ha canviat.

Ara et trobes que hi ha gent que s’atribueix l’autoritat de valorar i, fins i tot, jutjar la feina o les decisions que es prenen, i és igual si es tracta d’un vídeo, una campanya, unes declaracions, una carta o un dinar… es qüestiona tot sense pensar en la colla, evidentment, i sense pensar que darrera de tot el que es fa, hi ha gent que li ha dedicat molts esforços i moltes hores. I per rematar-ho, de vegades t’ho trobes tot penjat a les xarxes…

En fi, això, sumat al temps que li has de dedicar, i que normalment no tens, et dóna la resposta… i també ens hauria de donar la solució.

La vostra junta ha estat força sensible amb els temes d’igualtat de gènere i de prevenció de l’assetjament a les dones. Penses que la colla és més sensible ara que fa uns anys?

Vull pensar que sí, que una mica s’ha avançat, però aquesta pregunta l’haurien de respondre les dones de la colla.

L’any 2018 es va fer visible que un dels grans problemes que té la societat, també el teníem a Minyons. Negar-ho o mirar cap a un altre costat, es un greu error. Nosaltres hem volgut treballar en aquest sentit.

La colla necessita un pla de gènere. És una eina imprescindible per tenir una colla més gran, més forta i més sana en el futur. Hem de treballar per crear un espai segur i d’igualtat per a tots i totes, un espai en el que la nostra canalla, els nostres adolescents i les seves famílies se sentin tranquils i protegits.

Minyons ha de ser exemple i referent a la nostra ciutat, d’un espai d’igualtat i respecte per a tothom.

Queda moltíssima feina per fer.

I com a casteller, encara et veus amb forces i ganes d’aixecar castells? Et veus a la colla d’aquí vint anys?

I tant! Porto més de la meitat de la meva vida fent castells, són una part molt important de la meva vida i dels meus records… Tinc ganes de tornar al meu racó del pati i esperar que els tècnics em col·loquin on creguin oportú, o allà on les forces m’ho permetin… clar que em veig fent castells d’aquí a 20 anys, com ho fan ara els més grans de la colla, el “Pipes”, el “Pare Vallhonrat”, el “Vasco”, grans Minyons!!!

Hi ha res que no t’hagi preguntat que t’agradaria explicar?

Crec que ja m’he enrotllat prou… quan em vas enviar l’entrevista, farà un mes, vaig pensar, arriba una mica “massa” tard…

Salut i visca els Minyons

Merci per les respostes i per la feina!

Com ja hem dit aquest projecte és més transversal i transparent. És cert que hi ha uns caps visibles de cada àrea, els coordinadors, però el funcionament és totalment diferents dels equips de gestió anterior. La feina dels coordinadors és bàsicament de connexió entre equips i transmissió d’informació dins el seu grup. Amb tot això volem que la colla participi activament de les decisions que ens afecten i s’impliquin més en la gestió de la colla.

Alguns dels membres de l’Equip de Colla

A part de la forma revolucionària del nou projecte, les cares visibles d’aquesta també són un gran canvi molt important. La presidenta de la colla és la Isolda Sucarrats. La primera presidenta de la història de Minyons. En la part tècnica tenim per primera vegada dos co-caps de colla: en Xavi Jurado i l’Arnau Boada, tots dos molt joves però amb molta experiència. Pel que fa a la resta dels membres de l’equip també és un conjunt molt global amb molta implicació de la gent jove de la colla però també amb molta presència de l’experiència de la gent que porta anys als Minyons. El que tenim tots en comú són les ganes de treballar i de tirar endavant aquest projecte per poder fer una gran temporada.

A l’Assemblea, que es va celebrar el passat dissabte 20 de gener, es va presentar una altra candidatura de junts directiva encapçalada per en Jesús Rodríguez que va obtenir 40 vots. La candidatura de la Isolda va guanyar amb 116 vots. Hi va haver 9 vots blancs i 2 de nuls. La candidatura de tècnica va ser aprovada per 149 vots a favors, 14 en contra, 3 en blanc i 1 de nul.

L’Equip de Colla està format per:

Troncs: Xavi J, Bru V, Txell T, Tomàs C, Eloi P i Marcel C.

Pinyes: Dani C, Pau R, Eloi P, Aina T, Laia O, Joan M, Oriol M, Anna A, Xabi L, Sergi F i Miquel J.

Canalla: Eva C, Txell T, Núria S, Òscar G, Aida L, Risso, Anaïs C, Adrià B, Maria A, Ferran M, Víctor L i Oriol V.

Portaveus: Arnau B, Núria S i Àlex R.

Gestió interna: Isolda S, Xavi P, Helena S, Agustí D, Jordi A, Neus R, Jordi F, Anna O, Carmen P, Cristina G, Griselda T, Mª José G, Noemí S, Sónia J, Ricardo R, Maribel B, Yolanda R, Maite C i Tere C.

Relacions externes: Cesc P, Clàuda A, Litus A, Joan Toni C, Gwendolyne F, Miha, Jordi A i Sergi C.

Comunicació: Anaïs C, Pere M, Marc M, Anna N, Marta A, Serci C, Adrià B, Neus R, Pere G, Mariona H, Gemma C, Bernat L, Alba L i Timi C.

Social: Noel P, Cristina A, Miquel A, Clara C, Anna V, Mariona S, Eva C, Bru B, Mariona H, Agustí V i Jordi T.

Pedagogia: Maria F, Mariona S, Gerard P, Núria I, Cesc P i Mireia G.

Esperem que aquest any tots puguem gaudir dels millors Minyons i tinguem una temporada de somni!

En els minuts previs a l’actuació castellera de les Fires de Sant Narcís a Girona, l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, acompanyat pels caps de colla dels Marrecs i dels Minyons, va descobrir la nova placa dedicada als Minyons amb motiu del primer castell de 10 pisos fet a Girona l’any passat en la mateixa exhibició. La nova placa llueix al costat de la placa commemorativa del primer 4d9 descarregat del segle 20, realitzat l’any 1998 també per Fires de Sant Narcís. Tant de bo puguem continuar afegint plaques en el futur.

Podeu llegir més al voltant d’aquest acte aquí.

Foto: Pep Valenzuela (Diari Malarrassa).

Tal dia com avui fa 35 anys un grupet de joves vinculats al Centre Excursionista de Terrassa es presentaven en societat pels carrers del centre de la ciutat sota d’una pancarta amb el nom de Colla Castellera Minyons de Terrassa. Han passat 35 anys i els Minyons hem aconseguit algunes de les fites castelleres més importants en la història d’aquesta bicentenària tradició. I ho hem fet gràcies al compromís de molts i moltes minyons i minyones al llarg de tots aquests anys. Compromís que alguns encara mantenen viu després de 35 anys, i que cal aplaudir i lloar. I també cal agrair a totes i tots els que en un moment o altre han format part d’aquesta gran família anomenada Minyons, i que han col·laborat per fer possible que avui en dia se’ns consideri una de les millors colles del món casteller.

Gràcies a totes i a tots, i visca els Minyons de Terrassa!!!!

La Gemma té 47 anys (va neixer al 67 “com els bons”). Des de l’octubre del 1982 que es belluga per la colla. I no para quieta. La podreu trobar a l’assaig petant la xerrada amb uns i altres, joves i grans, veterans i novells. És una crac posant gent a les nostres pinyes, i també la veureu col·laborant amb totes les colles amb les que coincidim a plaça. Té a mitja família a la colla, i esperem que d’aquí a uns anys en tingui a molta més.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla?

Em va enredar la Montse Matarín, dels mítics Matarín. Érem companyes de classe de tota la vida. Vaig entrar-hi per les “minyones”, però van durar poc. Com que em va agradar, m’hi vaig quedar.

Què destacaries dels Minyons?

Que, quan volen, poden ser un gran grup (consti que contesto això l’endemà de descarregar el 9d8 i potser estic una mica condicionada). Seriosament, m’agrada l’heterogeneïtat i l’eclèctica, que som una família, sovint mal avinguda, però que sempre defensa els seus.

Quines posicions ocupes als castells?

Recentment s’ha fet un grupet de “cinquè cordo” i som uns quants que fem, de manera més o menys oficial, la feina de procurar-nos pinyes en bones condiciones. Fa anys que sóc “autothom”, però havia fet molt de crossa i he pujat d’aranya als folres de tots els castells, menys els 3d9p

Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Institucionalment, he portat l’assegurança uns quans anys, en un parell o tres d’etapes. Informalment, sempre que se m’ha demanat alguna cosa i ha estat al meu abast, he procurat col·laborar

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís enguany la colla?

De sempre m’ha agradat molt el 5d9f, crec que té unes proporcions molt estètiques. Enguany m’agradaria que la colla assolís tot allò que es proposés, i crec que es mereix el pepinacu de dos dígits, o recuperar el castell pelat

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?

El meu primer castell de crossa va ser un 2d6 a Barna on el Negre m’hi va posar i en contestar-li que no ho havia fet mai, em va etzibar un “ja és hora que n’aprenguis” . Dues setmanes després feia el 4d8. Pensa que et parlo de mitjans dels 80, i el quatre era el quatre… Vaig fer el primer 5d8 per “desaparició” de la crossa cantada, el Tigre, que després de descarregar el 2d8f del 87 es va volatilitzar, i com que jo passava per allà… Al primer folre que vaig pujar (directe a plaça, a l’estil minyó, vaig perdre una cama entre dues espatlles, i no em podia aixecar, estava apuradíssima, quan sento “desmonteu”, i jo tota vermella pensant-me que era per culpa meva… era un dos de nou a festa major, no recordo l’any. Estic molt orgullosa d’haver fet el primer pilar de sis de la colla, amb el Jaume Roure al baix, el Puig pare de crossa i el Bubu de contrafort…

Al 2d9fm del 93 no estava a la pinya (sacrilegi!!!) però en la meva defensa diré que estava prenyada i m’ho vaig mirar des d’una finestra del Centre escursionista; mai he patit tant!!!

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Terrassa, però per algun motiu la única actuació que mai m’he perdut és la de Granollers. També m’agrada molt la de Girona, i de la Mercè l’ambient “guiri”, és molt divertit

Creus que tornarem aviat a Sant Fèlix?

M’agradaria per la colla, però a nivell personal no em fa perdre el son. Qui em coneix sap que fa anys que ho dic, no em ve d’ara.

Quins són els teus objectius castellers o a la colla?

Passar-m’ho bé fent castells, i que la colla s’ho passi bé fent-los. Qualsevol altra cosa no té sentit. No pots dedicar hores i esforços a una cosa que et fustra (si més no, si la fas voluntàriament)

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Hahaha!!!!. En contra, de tota la vida!!! Però els motius, m’ha anat quedant tan difuminats en el temps que ara crec que ja és més una qüestió de cor que de cap. Es com demanar-li a algú per què és del Barça…

Quines altres aficions tens?

Camino, llegeixo molt i m’encanten el “puzzles japonesos”, un puzzle numèric amb el que m’hi puc passar hores…

Creus que els castells són una bona activitat per fer en família? Quants familiars tens a la colla?

Actualment som cinc a la colla, pares, marit (al qual vaig conèixer a la colla) i fill. Anys enrere també hi venia el meu germà (sí, ho amago, però sóc germana del “Xibeca”) i fins i tot la meva Iaia Teresa havia vingut a sucar pa amb tomàquet als mítics assajos del pati de l’ajuntament. El nano, per cert, de petit mai en va voler saber res, de castells, i ara, mira’l, un hooligan

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Que per molts anys puguem fer una birreta després d’una gran actuació (bé, a mi la cervesa no m’agrada, sóc poc minyonetti en això, però ja m’entens). I que crec que hi ha gent molt més interessant que jo per entrevistar.

Ahir per la tarda, un grup de minyons i minyones van anar a fer un taller de castells al mNACTEC amb motiu dels actes de la festa major de la nostra ciutat. Degut a la pluja, el taller s’ha desplaçat del pati a l’interior del museu. Al finalitzar el taller ens hem fet una foto de família de record.

Redacció del bloc.

Avui tots els minyons estem convocats a un assaig importantíssim de cara a l’actuació de diumenge a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Amb motiu del 45è aniversari dels nostres padrins, els Castellers de Barcelona, i dins de la campanya d’internacionalització del referèndum del 9-N “Catalans want to vote” endegada conjuntament per la Coordinadora de Colles Castelleres i Òmnium, els Minyons tenim un repte importantíssim per donar un nou pas endavant en aquest inici de temporada meteòric i engrescador. A un mes vista de la nostra Festa Major podem somniar amb grans castells, però cal anar pas a pas, i a Barcelona ens hem de demostrar a nosaltres mateixos que volem i podem.