4d7 de germanor a l’actuació de les Colles de l’Eix.

Els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Minyons de Terrassa faran un castell de germanor per primera vegada el proper 11 de febrer, en el marc del Gran Concert per a les Persones Refugiades que es farà al Palau Sant Jordi. Així ho han explicat aquest divendres al matí els quatre presidents d’aquestes formacions en declaracions al programa «El matí de Catalunya Ràdio». Badell, Ibarra, Sentís i Poch han explicat que fins ara han mantingut en secret aquesta decisió i que l’han fet pública tot just avui, una decisió que tampoc no coneixien els mateixos castellers de les colles.

Segons les seves paraules, amb tota probabilitat el castell escollit serà el 4 de 7 o el 4 de 7 amb el pilar, que acabaran de provar unes hores abans del concert del proper 11 de febrer. Les colles havien anunciat que hi farien pilars de cinc, però la gran sorpresa ha estat aquest castell de germanor, en una imatge sense precedents que les quatre formacions han decidit fer realitat en solidaritat amb els refugiats.

Foto: La Torre del Palau.

(Entrevista del Joaquim Albalate per al diari La Torre del Palau apareguda el dia 1 de gener del 2017).

Acaba l’any 2016, un any que ha viscut una de les temporades castelleres més impressionants de la història. Part de la culpa la tenen els Minyons de Terrassa, una de les quatre colles que han descarregat castells de deu aquesta temporada.

Els malves van posar la cirereta a la temporada amb la millor actuació de la colla i una de les millors de la història, el 20 de novembre, en què van descarregar a la plaça Vella de Terrassa el seu segon 4 de 10 amb folre i manilles, acompanyat del 3 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre i pilar i el pilar de 8 amb folre i manilles. També es van quedar a pocs segons de carregar el 2 de 8 sense folre, un castell que van descarregar tres dies abans a l’assaig.

Les cares visibles dels Minyons aquest 2016 han estat el president, Cesc Poch, i el cap de colla, Albert Pérez. Poch plega aquest mes de gener després de tres anys i Pérez també deixa el càrrec després d’una temporada. Els dos han parlat amb La Torre sobre la gran temporada i l’estat en què es troba la colla terrassenca.

- Fa un mes que vau fer una de les millors actuacions de la història. Com la veieu, ara que han passat uns dies?

- Albert Pérez: Jo estic molt content de la diada i de la temporada. Ja ho he dit molts cops, que, per mi, és una grandíssima actuació, però que aquest any se n’han vist moltes que estan entre les millors. Crec que és un debat absurd, el de quina és la millor. Per mi, totes estan a un nivell espectacular, i el que cal fer és gaudir-ho i valorar-ho, i aprendre’n, ensenyar-ho i explicar-ho, que decidir quina és millor. A mi m’agradaria haver fet l’actuació de la Colla Vella a Santa Úrsula, i a ells la nostra per la Diada… totes són molt bones i hem d’estar contents de la temporada que hem fet.

- Cesc Poch: La mirada l’hem de situar en el conjunt de la temporada… Quan vam començar l’any, el dilema era: què passa l’any següent de veure cinc castells de 10? Aquest era el debat que teníem nosaltres i que tenia l’entorn del món casteller. Crec que ens hem de felicitar tots, perquè el que hem descobert és que, després d’una temporada excepcional, fins i tot hem fet alguns passets més, quan crèiem que, amb la ressaca de l’any passat, aniria avall… Sí que va costar arrencar, però el resultat final és espectacular.

- La temporada quadra amb els objectius que us havíeu marcat al principi de l’any?

- AP: Sabíem que veníem d’una temporada més que excepcional, i això té conseqüències bones i algunes de no tan bones. Sabíem que tindríem baixes, algunes de sensibles i difícils, i avançat l’any ens en vam trobar més. Vam haver d’abaixar el ritme,  per assentar els canvis, i, després de Festa Major, vam començar a funcionar bé. El moment clau va ser Les Santes, i els assajos previs, tant pels castells com per les sensacions que transmetia la colla. A Sant Fèlix vam fer una bona actuació, i si la colla responia, apuntava a un bon final de temporada… i ha estat així. I fins i tot hem anat treballant alguns reptes que s’han quedat al tinter. Una de les coses que fan més il·lusió és deixar la colla igual o millor del que l’has trobat, i així la deixem. Estic molt orgullós de la temporada que hem fet.

- CP: Després de tres anys, crec que hem generat dinàmiques positives. Hem treballat molt amb la ciutat, amb les entitats… També hem pogut créixer internament, amb més participació interna, i una aposta pels joves, que té moltes virtuts i porta alguns problemes. Aquí, vull demanar explícitament disculpes al veïnat si en algun moment els hem causat alguna molèstia; aquest any hem millorat aquest aspecte i hi seguirem treballant. I, a nivell de l’entorn, hem trobat un bon marc de diàleg amb l’Ajuntament, i hem aconseguit fer créixer els acords que ens lliguen.

A més, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’Institut Santa Eulàlia, estem fent una enquesta a 1.500 terrassencs per tenir un estudi sobre el coneixement dels castells per districtes. Nosaltres sempre discutim si som molt coneguts o poc, quin impacte tenim, i així, cap a la primavera, ja tindrem uns resultats fiables, i podrem valorar millor l’impacte a la ciutat.

- Un any, a més, en què heu viatjat a l’altra punta del món.

- CP: Valorem molt positivament el viatge a Singapur; havíem actuat al Marroc i a Israel, i havíem estat en altres continents, no havíem fet mai un viatge tan llarg, i en un lloc tan llunyà com el sud-est asiàtic, i representant la cultura catalana. Va ser quelcom molt important, té transcendència per la colla i per la ciutat, però també pel món casteller. Per sort, vam poder comprovar que després d’un viatge així la gent tornava amb moltes ganes.

- Els dos acabeu projecte: el de la junta, després de tres anys, i el de la tècnica, després de només una temporada. És fàcil deixar-ho?

- CP: Jo crec que l’Albert ha fet una temporada boníssima, deixa coses preparades per la temporada vinent, i penso que ha aconseguit recollir totes les sensibilitats de la colla, i que ha fet un paper cohesionador de la colla molt bo, i això és un element important. Per mi, després d’aquests tres anys, continuaré venint cada dia a assaig, però ho faré com ho feia abans: desconnectava de la realitat i em passaven les hores volant, i gaudia molt de fer castells. Si fem castells per gaudir-ne… fer de president dels Minyons de Terrassa és de les millors coses que et poden passar a la vida, però és com tenir dues jornades laborals seguides.

- AP: Pel que fa a mi, la decisió estava presa des de feia mesos, molt abans d’acabar; des de mitjans de temporada tenia clar que no continuaria com a cap de colla. No és per culpa de la colla, ni de la junta ni del meu equip; si fos per ells, continuaria. A la tècnica tenia una gent excepcional, la junta m’ha ajudat moltíssim i em van animar perquè m’hi posés, i han aguantat tot el que els demanava. No tinc cap queixa; és una decisió personal meva, ja vaig ser cap de colla el 2012, i el 2014 i 2015 vaig estar dins de la tècnica, a l’equip de pinyes, fent molta feina i amb força pressió.

La meva voluntat no era presentar-me, a la primera assemblea no va sortir cap candidatura tècnica, i després el Cesc em va apretar molt, el Nani Matas em va ajudar molt, i els diferents equips em van donar suport. Em vaig posar per un any, amb il·lusió i amb moltes ganes, però només per un any, perquè és el que en aquell moment podia donar. Cadascú té la seva vida personal i les seves coses a casa, i la seva manera de veure les coses. Jo sé què significa ser cap de colla dels Minyons, les hores que s’hi han de dedicar, i jo ara mateix no ho puc oferir.

Per tant, jo sóc casteller dels Minyons, vull que comencin els assajos per tornar a enfaixar-me i fer castells, que fins ara només els podia veure i dirigir, que està molt bé, però… Me’n vaig amb la consciència molt tranquila, em sap molt greu si algú pensa que deixo la colla tirada, però no és la meva voluntat, al contrari: hi ha molta gent capacitada, la colla està molt bé, és fàcil de portar perquè és excepcional, però l’exigència és molt gran, i penso que no ho puc oferir: per tant, el que he de fer és deixar pas a algú que ho faci.

- Sabeu qui es posarà al davant, els donareu un cop de mà?

- AP: Jo sóc molt poc intervencionista, no sóc dels que deixa un relleu preparat. Per posar-se al capdavant d’una colla cal tenir-ho molt clar, i aquí hi ha molta gent capacitada. A mi m’agradaria molt que comptessin amb mi, i més que sortís una candidatura de la meva tècnica. Seria una manera de continuar el projecte, perquè no l’hem tancat, però això no està a les meves mans. A la meva tècnica hi ha gent sobradament preparada, també gent que ja ha estat cap de colla o a la tècnica durant molts anys, i hi ha molta gent capacitada, però és una decisió molt personal, i cadascú ha de muntar el seu equip. Jo tenia les meves persones de confiança i segurament, qui entri tindrà les seves. L’únic que els puc dir és que s’animin perquè tenen una colla excepcional al davant. I ningú deixarà la colla tirada, jo estaré pel què calgui en tot moment.

- CP: Nosaltres érem 29 persones a la junta. He cregut que una junta extensa és necessària per una colla com els Minyons, amb sis equips que funcionaven, dos vicepresidents… S’ha fet molta feina, i d’aquesta trentena n’hi ha molts que està disposada a continuar. Hem d’intentar treballar relleus que agafin els elements que han funcionat i que els donin continuïtat, i que puguin anar incorporant noves idees. És cert que estar al davant dels Minyons és un gran repte i el que hem de fer la resta de la colla és facilitar-ho al màxim, i estic a la disposició dels que vinguin per ajudar-los en el que convingui.

- La colla ha crescut, però també ho ha fet la resta del món casteller. Quina visió en teniu?

- AP: Els castells estan agafant una volada al nivell, fins i tot, de l’esport. Jo ho trobo perillós, però és la dinàmica que estan agafant… només serem els mateixos castellers, i el món casteller, qui anirà posant les coses al seu lloc i marcarà cap on han d’anar els castells. A nivell casteller hi ha una pujada a tots els nivells, des de les de gamma extra fins les de sis, i tothom supera els seus registres. S’han fet quinze castells de deu, és una barbaritat!

El nivell és molt alt i la clau és l’assaig; hi ha un boom social, però el que compta és l’assaig. Les colles ho han après, i crec que nosaltres en som una mica responsables, amb els Castellers de Vilafranca. El nombre d’assajos, la dinàmica, la filosofia, la qualitat… l’ús de la xarxa, també, hi ha molts aspectes que ho facilitin. Que colles petites puguin fer el 2 de 8 o el pilar de 7 amb poca gent, és gràcies a tot això. I com més bé va, més gent hi ha, i és un cercle virtuós. Ja veurem fins on s’arriba, tard o d’hora haurà de baixar.

- CP: Com a Minyons, el fet que cinc o sis cops a l’any necessitem portar 700 persones a plaça, és un repte que s’ha de pensar molt bé, i que és difícil. Portar 800 persones a Girona, a Vilafranca o a Barcelona, s’ha de planificar bé. D’altra banda, jo tinc la teoria que hi ha una gran acceleració: del segon al tercer 3 de 10 descarregats passen tretze anys, i ara, un any després del 4 de 10, ja n’hem vist quatre. El nivell de l’impacte social, de la gent i de la preparació farà que veiem més coses de les que ens imaginem, abans del que pensem. Encara ens queden uns quants anys d’acceleració i creixement. Més enllà, és difícil saber-ho.

- I quines relacions teniu, amb la resta de colles?

- AP: Som una colla especial, diferent, i això ens fa tenir gent molt afí, i també gent que no ho és tant. Però en general caiem bé, i tenim una xarxa de colles molt properes, que, no ens enganyem, són les que ens ajuden a assolir els objectius: sols, no podríem fer més de dos o tres assajos massius a l’any. Això no ho hem de veure com un problema; ens agradaria ser molts i fer castells de deu sols, però això ningú pot fer-ho. S’ha de veure positivament, els castells són una activitat cultural i col·laborativa, fem diades amb altres colles per això, per ajudar-nos els uns als altres.

Pel que fa a les relacions, sempre hi ha aspectes que es poden millorar, però en general són bones, sobretot amb les petites; i amb les grans, jo tinc molt bona relació amb la gent de les colles del nostre nivell, hi parlo molt i fins i tot som amics. Hi ha rivalitat, és evident, però som castellers per sobre de totes les coses, i això no s’ha de perdre. Tots plegats fem un esforç perquè sigui així, i la relació entre les colles grans és millor que mai.

- CP: La bona relació entre les colles castelleres és un bé que hem de cultivar i mantenir. El nostre objectiu és tenir bona relació amb totes les colles, fins i tot amb les que més rivalitzem. Al llarg dels últims tres anys, i aprofitant la meva fama de bon gastrònom, he procurat dinar o sopar amb molts presidents de moltes colles per tenir les millors relacions. A vegades, també, surten idees que es poden aplicar i que beneficien a tothom. És important innovar, però també saber veure i escoltar què fan els altres i com ho podem aplicar. Cal que el món casteller mantingui el bon rotllo. Em sap greu només quan de forma anònima des de les xarxes socials s’ataca a persones concretes. Em sembla que això és dolent pel món casteller. 

- AP: Les xarxes ajuden a difondre’ns i a atreure la gent, però tenen els seus perills i s’han de saber utilitzar. Per sobre del que diguin les xarxes, i per sobre del que diguin alguns grupuscles d’algunes colles, que tots en tenim, l’important és la relació que tenen els directius. Amb totes ens portem, com a mínim, amb cordialitat.

- Amb els Castellers de Terrassa, quina relació hi ha?

- AP: A nivell casteller, amb el seu cap de colla m’hi porto molt bé, amb cordialitat, però la nostra relació no passa d’aquí. Compartim una ciutat i poc més.

- CP: Seria això, cordialitat i bona relació, i cooperació en els temes que hem de treballar plegats, per la ciutat. Mai públicament i com a president dels Minyons atacaré i parlaré malament de cap colla. Si ens hem de dir alguna cosa, no crec que ho haguem de fer a través dels mitjans de comunicació.

- AP: Al final, ens hem d’entendre, perquè la voluntat de l’Ajuntament és que qualsevol tema casteller a la ciutat passi per les dues colles. Després, cada colla a nivell intern farà la seva.

- CP: El que està clar és que en una ciutat com la nostra hi caben dues colles potents, i ens preocuparem que la nostra ho sigui molt! Cal tenir clar, però, que Minyons és una entitat referent a la ciutat i al país, i l’àmbit nacional i internacional el volem treballar encara molt més. 

- I, per exemple, en quin moment es troba el monument casteller?

- CP: Tenim un compromís de l’Ajuntament de què Terrassa tindrà un monument casteller. Però és complicat perquè necessita finançament públic, privat i de micromecenatge, i ha quedat una mica en stand-by. Però hi ha la voluntat de fer-lo tard o d’hora.

- Després d’aquestes temporades espectaculars, cap on van els Minyons?

- AP: Els Minyons estarem, com sempre, a dalt de tot, segur. Però cada any és un món diferent, hi haurà canvis, un nou cap de colla… però els Minyons estem destinats a ser una de les colles grans del món casteller, hi ha unes bases posades en aquest sentit, i, si tots hi som i ens ho proposem, podem créixer encara més. Penso que els Minyons no tenim límits ni n’hem tingut mai, i ara estem millor que mai. Si res s’espatlla, les properes temporades han de ser molt bones.

CP: Es tracta de continuar creixent. Els últims anys hem crescut tant a nivell casteller com en volum de gent i socialment. Però el més important és que la gent s’hi trobi bé i s’hi quedi, s’hi identifiqui i sigui minyó per la resta de la seva vida, i els propers anys s’ha de continuar en aquest sentit. El fet que tinguem una base de gent jove molt potent, que fa pocs anys no teníem, ha d’esperonar a pensar que tenim futur, tant en les pinyes, com en els troncs, com en els equips de junta i de tècnica. Tenim bons castells assegurats per una bona colla d’anys.

El Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en Cesc Poch i el tinent d’alcalde, Amadeu Aguado. (Foto: Joaquim Albalate).

(Article del Joaquim Albalate publicat al diari digital La Torre del Palau ahir dia 14 d’octubre).

Els castells, i més concretament els Minyons de Terrassa, seran els ambaixadors de Catalunya a l’ITB Àsia, la fira professional de turisme més important del continent asiàtic. 226 castellers de la colla egarenca faran cinc actuacions dins del que s’ha anomenat la Setmana Catalana a Singapur, que organitza l’Agència Catalana de Turisme.

Les exhibicions dels malves, que han presentat a la seu de la colla el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado, i el president dels Minyons, Cesc Poch, seran el principal atractiu d’una setmana que vol promocionar Catalunya entre els turistes de la regió Àsia-Pacífic. El conseller Baiget ha recordat que “prop d’un milió i mig de persones dels països propers a Singapur visiten Catalunya cada any”, i ha dit que “els castells són una imatge potent que cada vegada atreu més gent” pels seus “valors universals”.

El president de la colla, Cesc Poch, també s’ha referit a aquests valors, que, diu, “són una metàfora del país, però també de tota la humanitat: de les coses increïbles que podem fer si treballem junts”. Els Minyons tindran un espai també a la fira, que compartiran amb l’Ajuntament de Terrassa, que hi desplaçarà el responsable de turisme, Jordi Garreta, i el regidor de Cultura, Jordi Flores. Allà, Terrassa també s’intentarà vendre “com a porta d’entrada a Barcelona i a Catalunya”, amb una ruta sobre el modernisme terrassenc i la Minyons de Terrassa Experience com a principals atractius.

Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Terrassa, Amadeu Aguado, ha dit que “si miréssim la ciutat des de quaranta anys enrere, no imaginaríem el tipus de ciutat i de turisme que tenim, que és un dels motors econòmics”. Poch també ho ha mencionat, dient que “Terrassa, com a quarta ciutat de Catalunya i com a potència en moltes coses, ha de pujar la seva autoestima” amb la seva presència en esdeveniments com aquest.

Tant Baiget com Poch han destacat la dificultat de portar una colla castellera com els Minyons a Singapur, tant per la logística que representa com per la situació política del país. “Estem parlant d’un estat gairebé policial, amb unes eleccions que sempre guanya el mateix partit”, ha dit Poch, “i hi ha diferències culturals i legals que fa que fer castells sigui complicat”. El conseller també ha dit que “es necessiten molts permisos, especialment per la diferència entre cultures”. Per exemple, les grans concentracions de gent es consideren manifestacions i estan prohibides, com també ho està gran part del contacte físic, tot i que esperen que amb els castells es faci una excepció.

Cinc actuacions i dos tallers dels Minyons a Singapur

Els Minyons de Terrassa faran cinc actuacions la setmana que ve a la coneguda com a “ciutat lleó”, entre dimecres, dijous i divendres. El dimecres al migdia els malves actuaran a Raffles Place, un dels centres de la ciutat. El dijous, el programa dels egarencs se centrarà a Sentosa, un dels principals atractius turístics. A la tarda, actuaran al parc temàtic infantil KidZania, en una col·laboració amb Qatar Airways, un dels patrocinadors del viatge, i al vespre s’exhibiran al restaurant FOC at Sentosa, del xef català Nandu Jubany, que té una estrella Michelin.

El programa dels malves acabarà amb dos tallers de castells a dues escoles singapureses el divendres al matí, i a la tarda faran una actuació a la fira ITB, i a Clifford Square, un altre dels centres econòmics de Singapur.

Pel que fa als castells, Poch no ha volgut donar detalls sobre quines construccions s’hi faran, tot i que ha remarcat que “amb 226 persones podem fer castells grans, i anirem a fer-hi el màxim que puguem, com sempre”.

Una finestra de Catalunya a Singapur

La Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Turisme, és qui organitza tant les actuacions castelleres com la presència catalana a la fira, que compta amb uns 760 exhibidors i uns 900 compradors. La delegació catalana estarà encapçalada pel director general de l’ACT, Xavier Espasa, i donarà a conèixer el país, destacant els valors com a destinació mediterrània de turisme cultural, premium, de natura, de compres, de creuers, de negocis i, també, d’enogastronomia.

Precisament, i dins del marc de l’Any de la Gastronomia i l’Enoturisme impulsat per l’Agència, es convidaran mitjans locals i empresaris turístics a tastar la cuina del xef Nandu Jubany, que després d’obrir un primer restaurant a la ciutat, el FOC, ara n’ha obert dos més. Un d’ells, el FOC at Sentosa, serà on es farà el tast, que s’acompanyarà amb vins i caves catalans i amb una actuació castellera.

Foto: Joaquim Albalate (La Torre del Palau).

Gairebé dos-cents castellers xinesos dels Xiquets de Hangzhou han omplert aquest dilluns al vespre els carrers del centre de Terrassa amb motiu de la visita que han fet als Minyons de Terrassa. La colla xinesa, que porta una setmana a Catalunya per a participar al Concurs de Castells i encara s’hi estarà fins el cap de setmana, ha visitat el Raval de Montserrat i la Plaça Vella de la ciutat i ha compartit un assaig amb la colla terrassenca.

El regidor de Cultura de Terrassa, Jordi Flores, ha rebut la colla xinesa al local dels Minyons i ha pogut conversar amb Qian Anhua, el president d’Antex, l’empresa que ha impulsat la colla castellera entre els seus treballadors. Flores s’ha mostrat “encantat de rebre a la ciutat els Xiquets de Hangzhou” i els ha convidat a tornar i a actuar a la ciutat, una invitació que ha secundat Cesc Poch, president dels malves.

Per a Qian Anhua “ser a Terrassa, i ser amb els Minyons, és com un miracle, com un somni”. Per als Xiquets de Hangzhou els malves “són un gran exemple a seguir, els Minyons aconsegueixen, en poc temps, resultats meravellosos, grans assoliments, i nosaltres, que som una colla molt petita que acabem de començar, hem tingut la gran oportunitat de venir a Catalunya i fer-los una visita i mostrar els nostres respectes als herois que portem als nostres cors”, ha dit Qian Anhua.

Després de l’actuació de dissabte, en què els de Hangzhou van descarregar el 3 de 9 amb folre, l’empresari no ha volgut avançar futurs objectius castellers, però sí que ha dit que “la nostra propera meta és promoure els castells a tot el món, i especialment a l’Àsia i a la Xina”. De cara al 2017, doncs, faran “algunes actuacions per ensenyar els castells al màxim de gent possible”.

El representant d’Antex no ha descartat fer més intercanvis aviat amb colles catalanes. “M’agradaria comptar amb els Minyons per a fer la millor actuació que hagi vist la Xina”, ha afirmat, i també ha anunciat que, probablement, tornaran aviat: “estem sols a l’Àsia, i quan venim aquí, ens sentim part d’una gran família”, tot convidant també a totes les colles a visitar-los a Hangzhou.

Pel que fa als castells, el cap de colla dels rosats, Zhang Dong Dong, ha dit que l’objectiu més directe que té la colla és “aplicar tots els detalls que hem vist en aquest viatge i que no coneixíem, i així millorar les nostres tècniques”.

Preguntat pel secret del seu ràpid creixement, Zhang no ha volgut entrar més en detalls i ha dit que “l’amor i la passió són el nostre ingredient secret”. “Tots els que treballem per a fer castells sentim una passió increïble pels castells i creiem que és una de les coses més meravelloses del món”, ha afegit, abans d’agrair “l’ajuda de les colles de Catalunya, com la Colla Vella o els Castellers de Vilafranca, que ens han ensenyat tot el que sabem per arribar on som”.

Precisament, aquest dimarts els Xiquets de Hangzhou visiten Vilafranca del Penedès, on faran un pilar a la plaça de la Vila i visitaran els Castellers de Vilafranca. Durant la setmana passada també van ser a Barcelona, amb els Castellers de Barcelona, i a Valls, amb la Colla Vella.

Foto: Joaquim Albalate (La Torre del Palau).

Foto: Ajuntament de Terrassa.

Notícia apareguda a l’edició digital del diari La Torre del Palau, avui, 20 de juliol.

Està previst que els malva viatgin al país asiàtic el proper mes d’octubre.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, acompanyat del tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, i del regidor de Cultura, Jordi Flores, s’ha reunit aquest dimecres amb una delegació de la colla castellera Minyons de Terrassa, encapçalada pel seu president, Cesc Poch.

A la reunió ha assistit també el director de l’Oficina de l’Agència Catalana de Turisme a l’Àsia-Pacífic, David Miró. Durant la trobada s’ha parlat del viatge que la colla té previst fer a Singapur el proper mes d’octubre, emmarcada en la Setmana Catalana de Singapur i en la Fira Turística Internacional ITB Asia Singapur 2016.

(Article del Joel Reche aparegut al DiariCasteller.cat d’ahir 9 de juny).

Els Minyons de Terrassa han començat amb bon ritme aquesta temporada, completant els dos castells bàsics de 9 i rodant estructures de 8 i mig. Aquest divendres, 10 de juny, afronten el segon assaig especial de gamma extra del curs, just un mes abans de la seva festa major. És per això, queDiariCasteller.cat ha volgut parlar amb Albert Pérez, cap de colla dels de la camisa malva, per valorar aquest inici de temporada i els reptes immediats dels de Terrassa.

Pérez assegura que està «molt content amb la resposta de la colla després de dues temporades molt exigents», afegint que «tot i no seguir les pautes d’anys anteriors, estem complint els objectius previstos». El cap de colla dels terrassencs assegura que «portem un bon ritme d’assajos que ens fa seguir treballant en la mateixa línia i no renunciar a res». En aquest sentit, Pérez explica que «un parell de baixes importants inesperades en castells com el pilar o la torre, que es preveuen de llarga durada, ens han fet replantejar una mica els objectius immediats, però tenim molta gent que apreta i que està preparada per entrar en llocs de responsabilitat i que ens garanteix no descartar res».

Respecte a l’assaig que afronten aquest divendres, el dirigent malva comenta que «hem buscat un divendres ‘normal’ aquest mes de juny —amb Sant Joan i el viatge de divendres vinent a Andorra pel mig— per poder realitzar un assaig una mica més intensiu i poder avançar feina amb castells com el 2de9 amb folre i manilles o el 5de9 amb folre de cara la festa major». De fet, aquests castells són els que entrarien dins dels plans de la tècnica terrassenca de cara a la seva festa major a principis de juliol. Pérez afegeix que «també aprofitarem, si el volum de gent ens ho permet, per fer alguna prova de 3de10».

Aquest diumenge, els Minyons actuaran a la plaça de Sant Jaume de Barcelona a l’aniversari dels Castellers de Barcelona, acompanyats també dels Castellers de Sabadell. En aquest sentit, Pérez explica que «decidirem en funció del darrer assaig, però el 3de9 amb folre i el 5de8 entren dins de les previsions i el 4de9 amb folre dependrà del volum de camises que portem», afegint que «el pilar queda descartat pel canvi que hem introduït, però segurament el portarem la setmana vinent a Andorra».

(Article del nostre company Jaume Rosset aparegut a la revista digital revistacastells.cat).

Aquests darrers dies es parla molt del documental El jardí de les flors del presseguer. He sentit comentaris de tot tipus. Però he trobat poca gent que parés atenció a aspectes que a mi no només em van semblar transcendents sinó que, fins i tot, em van trasbalsar.

Corre per les xarxes socials la semiprofessionalització dels castellers xinesos, la consideració com a esport que ells tenen dels castell o, sobretot, la seva participació al Concurs de Castells de Tarragona. Res d’això a mi em va provocar insomni i, justament per aquest motiu, en veure que el món casteller no s’ha commocionat per les coses que a mi m’han remogut, m’he decidit a reflexionar-hi públicament.

Deixeu-me primer que us expliqui, per a aquells que encara no l’hagueu vist, de què va el documental.

De forma molt resumida podríem dir que a la ciutat de Hangzhou (Xina) hi ha una fàbrica tèxtil on hi treballen un miler i mig de persones. És una empresa que, per la informació que en tenim, és modèlica, amb sous superiors als que es cobren a aquell país i allunyada de l’estereotip d’empresa del gran país asiàtic. Molts dels seus treballadors provenen d’indrets remots. Per això disposa d’una colònia que els dóna aixopluc i menjar gratuïtament. Les condicions en que viuen són bones, sobretot si ho comparem amb les que es troben als seus territoris d’origen.

El seu amo, Qian Anhua, és un home ben peculiar. Us posaré alguns exemples de la seva singularitat. És propietari de diverses empreses, una d’elles, amb seu a Alella (Catalunya) i vinculada al sector agrícola, que s’anomena Enxaneta Trating SL. Més que fer diners (que en té molts), persegueix la felicitat dels seus treballadors. Vol que l’empresa sigui el seu “jardí de les flors del presseguer” (una mena de mite xinés del paradís). Pel que es pot veure al documental s’ha implicat en aquest propòsit en cos i ànima; jo diria que quasi de forma malaltissa. Amb els anys, l’empresari s’ha empescat diverses estratègies per intentar aconseguir una empresa ideal, en equilibri amb el cosmos, un entorn en què es treballi en pau i harmonia. Per això, els qui ho volen, entre moltes altres coses, poden prendre part en festes i espectacles participatius o fer-hi classes de hip hop, ball esportiu, kung-fu, gimnàstica, taishi, ping-pong o música, tot pagat per l’amo. En les nombroses entrevistes que li han fet explica que la seva forma d’actuar es basa en el confucionisme tradicional amb idees com que, si cadascú fa el que li toca, qualsevol cosa funciona i que cal un equilibri entre esforç i art. Ell és el primer en practicar-ho.

L’any 2009, Qian Anhua va conèixer els castells. De seguida ve entendre que els valors d’aquesta activitat lligaven molt bé amb els seus objectius. Els castells ho tenen tot: cadascú fent la seva feina, uns confiant plenament amb els altres per dur a terme un repte comú, relació intergeneracional, transmissió de valors i una combinació perfecta entre esforç i art. Són, segons Anhua, una mostra perfecta d’equilibri i moderació, pilars de la filosofia xinesa clàssica que ell tant predica i practica. Un any després van néixer els Xiquets de Hangzhou.

I com van aprendre a fer castells? Doncs de la millor manera possible: van aconseguir que membres de la Colla Vella els fessin de mentors. I com va aconseguir motivar-los? Els va convèncer que si descarregaven un castell de 8 obtindrien un bitllet per a la glòria. I els resultats castellers els han acompanyat. Fa quatre dies van fer una actuació memorable i, com a conseqüència, ja s’ha anunciat la seva participació al Concurs d’enguany.

Fins aquí, tot molt bonic i el món casteller, de retruc, content i cofoi. Els valors universalitzats de la nostra activitat es mostren sòlids, aquí i a la Xina. Les torres humanes i, sobretot, el que les envolta, interessa a altres cultures i traspassen cada cop més fronteres. El nostre equilibri de seny i valor enamora fins i tot als asiàtics i els fa millors persones.

Així, què grinyola en aquest projecte? Què és el que a mi m’ha trasbalsat?

En primer lloc, ha estat veure que, si més no, això és el que l’espectador del documental pot percebre: el 3de8 no té valor en si mateix. El castell no és l’objectiu, és el tràmit inexcusable per a la seva felicitat, basada en poder fer un viatge a Europa i poder participar en el que ells anomenen la Champions dels castells.

Això és dolent? Per a mi sí. Al meu entendre s’està donant una trista i pobra imatge dels castellers. La imatge d’una activitat basada essencialment en una recompensa material, en la que, segurament com a conseqüència, quasi tot s’hi val i en la que els mitjans justifiquen el fi.

Suposo que ja esteu intuint cap on vaig i us penseu que em va fer mal veure plorar l’aixecadora dalt del castell? Sí, me’n va fer. I encara més les instruccions –algunes en forma de crits amenaçadors– que se li donen durant el castell i, sobretot, les reflexions que alguns adults li fan posteriorment. Em crida especialment l’atenció les seves reflexions sobre el bé comú (“depenem de tu per anar a Espanya”, li diu el cap de colla) i l’exigència que els prometi que això no tornarà a passar mai més. Però, ni tant sols això, és el que més em preocupa.

La nostra societat ha canviat molt els darrers decennis i els castells també. Avui en dia, la percepció social que se’n té és la d’una activitat modernitzada, ben adaptada als temps que vivim. El documental mostra una imatge que, sota el meu punt de vista, s’allunya d’això. I la crítica no la faig, ni de bon tros, a la colla xinesa. Desconec quin tracte reben els nens a la Xina. Possiblement a aquesta aixecadora li donen un tracte que podríem considerar sublim, si ho comparem amb el que deuen rebre els menors del seu país en altres àmbits. Estic segur que l’activitat castellera està transformant, en positiu, aquests treballadors, nens inclosos. Les meves reflexions no van dirigides a ells i no estic discutint pas el projecte casteller xinès.

El que principalment em preocupa d’aquest reportatge no és la imatge retrògrada que el telespectador es pot endur dels castells, cosa que evidentment tampoc no m’agrada. El que m’inquieta és que aquest model de funcionament de la colla xinesa, al món casteller, no ha generat enrenou. Tampoc a ningú no li ha cridat l’atenció que els dosos, els que s’enduen la pitjor trompada en la caiguda de torre que es veu al documental, no porten casc. Em preocupa aquesta despreocupació general. Em fa témer que la meva percepció que el model basat en la recompensa material i, si cal, en la pressió moral sobre els menors no estigui tant superat com em pensava i que el que a mi em sembla assolit i normalitzat, com la necessitat ineludible que els dosos portin casc, no és un cosa tant rellevant per a tothom.

Crec que, com a món casteller, ens interessa més que, abans d’aprendre a lligar el 3de8, les colles aprenguin aspectes bàsics de seguretat, a gestionar un grup i la canalla, a potenciar la seva cohesió, a valorar el treball fet a l’assaig, a relativitzar el resultat de la plaça, a saber motivar la colla més enllà dels rànquings i els derbis, a tenir recursos per superar les decepcions o les caigudes. I, per això, als Xiquets de Hangzhou, més que convidar-los al Concurs, jo els convidaria a la Jornada de Prevenció de Lesions. Aquest seria el millor premi que se’ls podria donar. Estic convençut que els xinesos no ho veurien tant bon canvi com ho veig jo. Ho entenc. Però el que no entenc és que això el món casteller en ple no ho vegi tan clar com jo i encara avui hi hagi colles que no consideren vital, per exemple, assistir a les citades jornades.

JAUME ROSSET I LLOBET

Director Científic i Mèdic de la CCCC (2006-2012)

El nostre company i President dels Bergants, “Gintonic”. (Foto: Negridi Aróztegui).

(Entrevista del Jordi Estapé per al Diari de Terrassa, publicada el dissabte 14 de maig).

Aquest mallorquí de 24 anys ha estudiat enginyeria en vehicles aeroespacials a Terrassa i treballa a l’heliport del Circuit de Montmeló. Joan Toni Castillo és també el president dels Bergants, la colla castellera universitària del campus de Terrassa, que el proper dijous celebrarà la seva diada. “Els castells s’han de fer molt seriosament. Després, un cop acabat, ja vindrà l’hora de la festa”, diu.

Com es prepara la diada de la colla del proper dijous?
Doncs, molt bé. És la segona Diada de Primavera i s’iniciarà a les cinc de la tarda, a la plaça del Campus de Terrassa. Juntament amb nosaltres, hi actuaran les colles dels Engrescats, de la Universitat Ramon Llull; els Trempats, de la Universitat Pompeu Fabra; els Grillats, del Campus del Baix Llobregat, i els Penjats, del Campus de Manresa. Hi haurà uns quatre-cents participants.

Qui pot ser membre dels Bergants?
S’ha d’estar vinculat al campus universitari de Terrassa, en el qual hi ha també escoles adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona o altres centres. A la colla, més de la meitat som de l’Eseiaat, l’escola d’enginyeries industrial, aeroespacial i audiovisual, i a continuació ve la Foot, la facultat d’òptica, quant a nombre d’integrants dels Bergants. La resta procedeixen d’escoles com la d’infermeria, l’Euit, o la de cinema, l’Escac. També acceptem estudiants d’Erasmus i que cursin un grau superior.

Per què el nom de Bergants?
Ens va fer gràcia. És un terme que s’utilitza força a Mallorca, en el sentit d’una persona que és “vacil·lona” però amb estil. Allà quan diem que algú és un bergant és que sap anar espavilat per la vida.

Quan assagen?
Dos dies a la setmana, els dimarts i els dimecres. El dimarts, l’assaig dura unes tres hores i el fem al vespre, al local dels Minyons de Terrassa, amb els quals mantenim una molt bona relació. I, els dimecres, l’assaig és molt obert, atès que el portem a terme a la plaça del Campus.

En quina gamma de castells podem situar avui els Bergants?
Nosaltres, ara, estem en la gamma dels castells de sis i mig. Hem fet ja el pilar de cinc i el dos de sis l’hem carregat.

Quan un membre de la colla acaba la carrera, pot seguir formant-ne part?
Si ja no ets estudiant universitari, podràs seguir sent membre dels Bergants si formes part del Personal Docent Investigador, el PDI, o del Personal d’Administració i Serveis, el PAS. Cal mantenir, doncs, una relació amb el campus.

Vostès, però, no disposen d’un ambient familiar com el de les colles convencionals, un factor que potencia l’entorn del grup.
Sí, això és un handicap per a nosaltres, però mirem d’aprofitar al màxim el fet que tota la gent de la colla té, en bona part, els mateixos interessos. Tot i això, no tenim canalla i els que desenvolupen aquest paper pesen de 50 quilos en amunt i són bàsicament noies.

Als Bergants, quina és la proporció entre les noies i els nois?
La proporció és molt igualada, gairebé al 50 per cent. D’òptica vénen moltes noies, mentre que d’enginyeria ens arriben nois, majoritàriament. O sigui que tot queda al final força compensat.

Els marca molt el fet de formar una colla en una ciutat amb una gran tradició castellera, com Terrassa?
Això és evident. Segons una enquesta feta per nosaltres mateixos, un quart dels Bergants, aproximadament, ja tenia interès pel món casteller abans d’ingressar als Bergants i bona part d’ells estan apuntats a més a una colla convencional, com els Minyons o els Castellers de Terrassa. Però, com a Bergants, el nostre circuit és el de les tretze colles universitàries que hi ha avui a Catalunya i no cap altre. Són àmbits diferents.

El dels Bergants és l’àmbit universitari, per descomptat.
La nostra és l’única activitat que uneix el campus de Terrassa. Va més enllà del treball d’equip, atès que permet ficar-te en la pell de l’altra persona. Cadascú té el seu paper específic dintre de la colla i ens podem posar d’acord gairebé només mirant-nos els uns als altres. Fent castells pots saber què pensa l’altre, posar-te en el seu lloc. Cal tenir empatia. Mai intentem aixecar un castell pensant que caurà. En aquest sentit sóc molt exigent. S’ha de fer molt seriosament. Després, un cop acabat, ja vindrà l’hora de la festa.

Per què va estudiar enginyeria en vehicles aeroespacials?
Jo sóc de camp, vivia entre Felanitx i Manacor, i m’atreia molt veure els avions passar per damunt del cel. Em fascina el fet que es pugui programar quan surt un vol, la seva ruta i que aterri en un moment determinat i en un lloc concret. Que un avió voli no és gens fàcil d’explicar; entendre-ho és quasi un acte de fe… Per tot això he estudiat enginyeria. I el que volia estudiar ho feien a Terrassa, i vaig venir cap aquí. El cert és que n’estic molt content. 

Els representants de les colles amb el moderador del diari. (Foto: J. Losada)

(Article d’El Punt-Avui sobre la conversa organitzada pel diari a l’antiga fàbrica Damm a Barcelona, amb diferents tècnics de les principals colles del país).

Un debat de gamma extra que augura una temporada del mateix nivell. Els caps de colla de les principals agrupacions castelleres de Catalunya s’han reunit en una trobada organitzada per El Punt Avui i Estrella Damm en què van analitzar les perspectives de l’any. Preveuen un curs amb grans construccions, continuant amb l’època d’or que viu el món casteller. Hi van analitzar no només el moment de les colles, sinó les raons per les quals s’ha arribat aquest nivell d’excel·lència i els reptes que queden per superar, tant en l’aspecte tècnic com per afavorir l’espectacle.

Moderat pel cronista d’El Punt Avui Joan Beumala, nou caps de colla van coincidir a pronosticar un nivell global més alt, tenint en compte com de forta ha començat ja la temporada. El cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Toni Bach, admet: “Totes les colles avancen i, per tant, hem de treballar. Però ens agrada la pressió”, assegura el nou cap d’una colla que ha liderat els castells en les dues últimes dècades. Però els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls gairebé els van igualar l’any 2015 i auguren una competència encara més gran. “Tot i que el curs passat va ser magnífic, ens queda camp per córrer, com els castells nets, els compostos, continuar innovant…”, avisa Nani Matas, sotscap de colla dels Minyons. Jaume Galofré, el cap de la Colla Joves Xiquets de Valls, vaticina que enguany recolliran “els fruits” que van sembrar l’any passat: “Vam assolir la regularitat en els castells de 9 i ara és el torn dels de gamma extra.”

Però si algun fet marca el moment casteller actual és l’elevació del llistó de totes les colles. Raimon Garriga, cap de colla dels Castellers de la Vila de Gràcia, ho atribueix a “l’estandardització dels assajos, amb proves de construccions netes –sense pinya muntada–, i al fet que hi ha més compromís dels castellers, que passen de dos a tres assajos setmanals.” “I també a la rivalitat transversal entre les colles, al treball en equip…”, recorda Toni Bach.

“Fins i tot als assajos conjunts en comarques menys tradicionals”, adverteix Jordi Anglada, membre de la comissió tècnica dels Marrecs de Salt. “I fins i tot a la incorporació de castellers de les colles universitàries”, hi afegeix Mia Castelleví. “Això permet iniciar la temporada ja amb un nivell alt que no es pot abaixar.”

Els joves castellers no paren, i esperonen i allarguen la temporada, que abans es concentrava en l’estiu. Pau Camprovín, cap de colla dels Castellers de Sants, introdueix un altre factor que ajuda a fer pujar el nivell: “La incorporació al tronc
dels castells de l’antiga canalla que va entrar a les colles arran delboom dels anys noranta.”

Jordi Grau, membre destacat de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, remarca que el gran nivell assolit “es basa en el nivell dels assajos i el treball, que garanteixen un percentatge mínim de caigudes; no hi ha secrets”. Grau presideix la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que gestiona aspectes comuns per a les agrupacions, com l’assegurança mèdica i els patrocinadors.

El sotscap de colla dels Castellers del Poble Sec, Xavi Flix Moreno, recorda que la mentalitat de les colles no tan grans s’ha impregnat de la “competitivitat i les ganes d’assolir reptes de les grans”. “El canvi de mentalitat de les colles mitjanes i petites ha estat espectacular”, assegura. Més enllà de la polèmica sobre si el cap de colla ha de pujar o no –tots van reconèixer que des de fora es poden llegir moltes més coses que des de dins–, la seva figura té una enorme responsabilitat. “L’any passat dormia molt bé; ara ja no”, admet Castellví, que aquest any ha tornat al capdavant de la tècnica.

I és que els castells es viuen de manera molt diferent si els dirigeixes que si fas de casteller. Els preocupen, especialment, les caigudes i les lesions. Galofré destaca que hi ha tota una sèrie de factors que s’han de tenir en compte a l’hora de “plantejar correctament un assaig i una actuació”. No fer-ho pot suposar caure, i això “et pesa a la consciència”. Bach, però, matisa que actualment la responsabilitat està més repartida, ja que la majoria de tècniques tenen equips “especialitzats” per a cada part del castell.

El curs passat va ser extraordinari, i va tenir com a colofó la consecució de l’inèdit 4 de 10 amb folre i manilles pels Minyons de Terrassa. Bach assenyala que no és “una obligació” per als Verds fer-lo aquest curs. Com tampoc ho és el 3 de 9 net. “Nosaltres hem estat treballant altres castells, com el 2 de 9 amb folre, i aconseguir-lo descarregar és un objectiu més proper.”

I això té a veure amb un dels problemes que ha d’afrontar qualsevol cap de colla: establir una estratègia per assolir els reptes que s’han marcat per a la temporada. Però, des de fa uns quants anys, aquesta feina s’ha complicat pel salt qualitatiu que ha experimentat el món casteller i que ha fet “augmentar molt la gamma de castells”, reflexiona Matas. I si, a més, apostes per un nou repte i no s’assoleix, pots “hipotecar tota la temporada”.