El novembre és un mes d’emocions fortes. La temporada s’acaba i la diada de la colla és cada dia més a prop, i a les gralleres, com a tota la gent de la colla, ens comença a envair aquella sensació de qui sap que s’acosta una cosa molt grossa. És també un mes molt esperat perquè, com cada any que actuem a Granollers, les gralleres rebem una invitació per participar a les matinades que la colla fillola organitza en motiu de la seva diada.

Per tots aquells que no ho sapigueu, les matinades són una mena de cercavila matinera que consisteix en anar a buscar la gent de la colla amb la intenció de despertar-los i anar tots junts cap a l’actuació. Durant la cercavila les gralleres anem tocant cançons del nostre repertori i les combinem amb el toc de matinades, una peça lenta i solemne que, ben tocada, fa emocionar els més insensibles. I és així com anem de casa en casa, cada any a un barri diferent. Les “víctimes” preparen esmorzar pels músics i els acompanyants i en alguns casos fan un pilar davant de casa seva.

Anar a les matinades de les altres colles sempre fa una mica de mandra i no acostumem a acceptar tan fàcilment (ja he dit que comencen a les 8:30 del matí d’un diumenge?). Les matinades de Granollers, però, són molt especials per nosaltres i no hi fallem mai. Ens agraden perquè són de les més animades (per darrera de les nostres, és clar!) i perquè hi ha molt bon ambient amb l’altre grup de gralleres. Però si normalment ja són divertides, aquest any han estat una absoluta festa. 

Les més grillades de Minyons ens vam presentar a Granollers acompanyades de dues gosses (la Puça i la Ruca) i la Rocío i el Joan, els nostres sherpes oficials, aguantadors de cigarrets i birres. Fèiem una fila caminant mig adormides pels carrers de Granollers! Quan darrera la boira londinenca vam començar a endevinar les portes de la Troca, el local d’assaig dels Xics, vam descobrir la primera sorpresa.

Enguany, els Xics havien convidat una colla de dolçaines i tabals, els Xirimitab’s de Xàbia (Alacant). Una autèntica canya de grup, amb un repertori llarg i divers, que compta amb l’acompanyament d’una trompeta, un trombó de bares i una enorme tuba. I platerets! Les nostres tabaleres xalaven amb els ritmes que els percussionistes alacantins oferien, i tant músics com acompanyants no podíem evitar ballar i saltar com uns bojos.

Un dels moments més especials va ser l’entrada a plaça, a ritme de la versió més solemne de Dolors de Munt fent una dansa tots abraçats i cantant. La gent de la plaça al·lucinava.

Ens va agradar tan conèixer-los, que les gralleres i tabaleres farem tot el que estigui a les nostres mans perquè els amics Xirimitab’s vinguin a tocar matinades amb nosaltres l’any que ve (llàstima, aquest any era massa just).

Les matinades de Granollers mai ens han decebut. És per això que des d’aquí volem agrair a les gralleres i grallers de dels Xics de Granollers que un cop més ens hagin convidat a participar d’unes matinades tan magnífiques. I als Xirimitab’s per tocar amb nosaltres l’Amparito. D’acord, no és la vegada que ha sonat millor, però poder-la tocar amb bombo i platerets no té preu.

Animem a tota la colla a que ens acompanyeu a les properes matinades, que seran el diumenge de Diada. Aquest any desfilarem pels barris de Sant Pere Nord i Sant Pere, i el punt de trobada serà la Plaça del Primer de Maig a les 8:45.

Nosaltres celebrarem que vingueu, com sempre, amb un xupito.

Salut, gralles, tabals i castells!

Clàudia.