Comentaris a: Bons Minyons: Josep Vallhonrat.

Per: Falcato

Falcato — Wed, 01 Jun 2016 15:32:16 +0000

Deixa-ho correr Joan, el 1984 d’Orwell seria un bon exemple de les manera de fer d’alguns dels que tallen el bacallà ALS Minyons; ja ho han demostrat manta vegades. Jo Joan sí dubto de la bonhomia de l’entrevista perquè crec que hi ha mala fé tant en l’entrevistador com en l’entrevistat.

Per: Joan Brugués

Joan Brugués — Tue, 24 May 2016 20:20:00 +0000

Hi ha vertitats, mitges veritats i falsedats…(Llegiu els 11 postulats de la propaganda de…ja veureu de qui…).No vull posar en qüestió la bonhomia de l’entrevista…Ara bé, diu molt el que no es diu. Per ser correctes amb la història, el fet de “oposició radical al concurs” que està establert com a dogma de “bon minyó”, té molt a veure amb el protagonisme del Josep Vallhonrat en aquells complicats moments de la colla. Seria interessant parlar-ne…O potser no; més val callar i acceptar una determinada interpretació “còmode” de la nostra història.

Per: Falcato

Falcato — Sat, 21 May 2016 09:15:06 +0000

Al senyor Vallhonrat li falla una mica la memòria. Ell no va anomenar a dit ningú quan hi va haver l’escisió. En tot càs deuria proposar. No hi va haver cap president quan es va produir l’escisió va ser un càrrec vacant durant uns quants anys fins que no ho va ser l’Antonio Manpel. D’altra banda , en Vallhonrat s’ atribueix un paper crucial en la continuitat de la colla, una afirmació errònia ja que ningú no va posar en dubte aquesta continuitat
Una cop més es fa palés la manca de cura en el tractament de la història dels Minyons. Sembla ser que més d’una persona dels antics i dels nous volen contruir un relat amb referents fets a mida al servei d’una determinada visió i marca de la colla pervertint i tergiversant sense miraments. Una pràctica repugnant