Per sempre Carles...

Per sempre Carles…

Era, fa molt de temps…tant com el juny de l’any 1979, o sigui 38 anys…El Falcato, animat per l’experiment de falcons a la Diada de la Secció Infantil, ja m’havia captat per animar a gent del Centre Excursionista per intentar fer “castells”, en serio…de cara a la Diada de Germanor. Vam penjar la “típica llista” a la cartellera, però aquest cop no anunciava una excursió o una acampada…Parlava de trobar-se tal dia i tal hora al “Torrent de Vallparadís” (aleshores allò no era l’actual Parc!), davant de la font, per…assajar “castells”. Recordo que sortint de l’insti, a la Plaça Vella, rondant pel “Mesón” i el “Pepín” el Falcato em feia uns comentaris sobre el físic de nois, homes que jo intentava col.locar en el nou registre “casteller”…”Mira…aquest seria un bon quart; aquest…unes bones primeres mans…aquest nen, trapella i esprimatxat…un bon enxaneta, aquest un bon baix…”. Em sembla que durant un temps, mirant i observant cossos de mascles, algú va pensar que érem gais…En el fons era un nou llenguatge sobre les persones que jo intentava captar i assimilar comparant-lo amb les fotos dels llibres i revistes que el Falcato m’havia deixat sobre els castells…Tot semblava un descobriment interessant i emocionant…

© Arxiu Minyons de Terrassa

© Arxiu Minyons de Terrassa

En la nostra recerca de “homes, nenes i nens” per poder començar a assajar castells, un migdia, probablement un divendres, ens trobàvem vagarejant per la Plaça Vella. I el Falcato observa un noi…”Osti! Quin coll! Quines espatlles!…Quin bon segon!…El coneixes?”…Jo no el coneixia, potser només de vista…”Ei! Li hem de dir que vingui a assajar…”. Total; el vam convidar a uns “callós amb moscatell” al Pepin, li vam explicar l’assaig al Torrent de Vallparadís…i ens va dir que sí, que hi seria…

I sí…Va venir. Un noi d’uns 15 anys…I aquell dia portava una camisa negra i pantalons negres…i a més el seu estarrufat cabell encara convidava més a fer-lo un “negre”…”Tu, Negre…Vols provar-ho?”…I aquell noi de 15 anys ho va provar. I s’hi va quedar fins a la mort…

Des del primer moment la seva implicació amb el projecte va ser total…Ens va permetre trencar el reduït cercle del Centre Excursionista amb gent d’esplais i agrupaments escoltes, fet que va ser crucial pel desenvolupament de la colla. No sé si sabeu que les nostres primeres camises malva (unes vint…) les va confeccionar la seva mare amb una peça de tela barata del nostre color (en realitat a l’assemblea fundacional es va parlar de “color morat”…però la peça de cotó era barata…i bé, no era ben bé morat però vaja, som-hi!…).

Aquell noi de quinze anys, tal com va intuir el Falcato, va ser un gran segon de castells de set, de vuit…i de nou! I un gran Cap de colla, i un bon President, i una persona inoblidable a la nostra història…

Uns “callós i moscatell” van generar en aquell noi de quinze anys un compromís enorme en un projecte que era una utopia esdevinguda ara realitat.

Aquell noi es deia Carles Feiner Alonso…El “Negre”…Sempre hi serà; forma part d’una forma absoluta de la nostra història.

 

Joan Brugues