Josep Torreño: “I tot descarregat”.

Foto: Mireia Comas.

Foto: Mireia Comas.

 

(Article de Josep Torreño per Festadirecta.cat).

La contundent exhibició que van oferir els Minyons els obre les portes a un nou període que es presenta apassionant. És veritat que la temporada passada van descarregar el 3de10 amb folre i manilles 12 anys després, i que fins i tot van portar a plaça el 4de10fm, però els castells de diumenge són el resultat més aproximat d’aquesta millora que ja vam veure al 2014 als de Terrassa. Crec que la revolució dels Minyons va començar diumenge.

Possiblement la necessitat de descarregar el 5de9 amb folre era més urgent que la del castell de 10. El 5 va ser un castell emblema dels malves i 9 anys sense completar-lo són massa anys. La llosa que pesava amb força damunt de la colla ja se l’han tret de sobre i de ben segur els generarà l’autoestima suficient per encarar altres reptes pendents ara que compten amb un magnífic pilar; els castells de 9 amb l’agulla.

El 5de9f es pot afegir a una gamma de castells més amplia en aquelles diades on puguin desplaçar un bon nombre de camises. Penso en Les Santes, Sant Fèlix, la Mercè, Girona….El creixement qualitatiu els arribarà fent aquesta súper catedral, com ja ho ha fet la Jove de Tarragona, però amb la capacitat d’afegir el 2de9fm i grans pilars.

Enguany han avançat els castells de 9 aviat i els han dominat amb excel·lència des del primer dia, una gran base per crèixer i portar fins a tres estrenes de gran alçada com les que van fer diumenge.
Tot això gràcies a la feina rigurosa de l’assaig que els ha donat uns fruits que es converteixen en sensacions (més que adjectius i qualificacions grandiloquents) i aquestes sensacions se semblen a les mateixes que fa un anys els van situar al capdamunt del món casteller.

El canvi generacional i de mentalitat que han fet des de l’arribada de Guillem Comas i Cesc Poch al capdavant de la colla és un dels èxits més rellevants dels Minyons. Castells a banda, no només recuperen protagonisme a plaça, també als mitjans i a la ciutat. I és que la manca de tradició castellera a Terrassa sobta amb el paper que han jugat i juguen els Minyons al món casteller. Per posar un exemple, fins i tot m’atreviria a dir que a Mataró els Capgrossos ho han tingut més fàcil perquè la seva societat s’identifiqui i reconegui els èxits de la seva colla.
L’aposta per una tècnica i junta amb continuïtat almenys fins a tres anys també jugarà al seu favor i marcarà el rumb de la colla, donant estabilitat a un projecte que en poques ocasions ha tingut.

Els Minyons tornen amb força i això anima el percal. L’espectador i sobretot determinades colles rivals poden sortir guanyant i de rebot, el món casteller.