Crònica del taller-exhibició al 5è Congrés Nacional del TDAH al Parc del Forum de Barcelona.

slide-congres-junior

10003974_659883954081845_8610709329179512295_n

El diumenge 18 de maig…. uns quants Minyons vam participar en un gran taller.

A quarts d’onze ens esperaven un centenar de nens d’entre 6 i 18 anys. Tots ells participaven al  Cinquè Congrés de TDAH, congrés per a famílies i professionals amb interès de treball en relació a l’anomenat TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). Per tant, alguns dels nens n’estaven diagnosticats i altres n’eren germans. Mentre els seus pares assistien a tallers i xerrades, ells tenien la sort de participar al nostre taller.

A quarts d’onze, els cent participants i uns vint minyons i minyones miràvem la projecció del vídeo de promoció dels castells patrimoni de la humanitat. Seguidament fèiem grups (dos minyons per cada deu infants o joves).

Es va fer un taller teòric i pràctic. Tots els talleristes van ser molt hàbils en les dinàmiques de cada grup, es va parlar d’història, es van enfaixar, es van explicar els castells i es van provar. Hi va haver pilars de dos i de tres, pinyes i estructures netes….la veritat és que hi havia canalla força motivada i alguns força hàbils.

A quarts de dues va arribar l’autocar, uns 50 minyons més, per a la petita exhibició. Abans de fer els castells que donarien imatge a la cloenda, vam tenir la sort de poder menjar un merescut entrepà (molt bo, per cert).

Una hora mes tard, el congrés finalitzava i tal i com ens havien demanat vam fer un parell de castells i un pilar. Un tres de sis amb agulla, un quatre de sis net i dos pilars de quatre.

Previ als castells, l’Artur va fer una bonica explicació en clau simbòlica sobre la nostra activitat, es va parlar de la unió, de la importància de fer pinya, i de la força del conjunt. Símbols implícits en el fet casteller i molt reconeguts en associacions com la que ens contractava.

La importància de la nostra actuació requeia en la possibilitat de fer una activitat conjunta. Tots es van posar a la pinya, pares, mares, fills, filles, organitzadors i participants….La col·laboració va ser maca i agradable. Han quedat mes que contents, i ens han fet arribar un mail d’agraïment. Algunes famílies van comentar la bona habilitat dels talleristes, i els organitzadors ens ho han fet saber.

Cal destacar el “bon” castellà de tots els talleristes, el bon accent de l’Artur (amb carinyo), i la fluïdesa de vocabulari de tots els que vam agafar el micro, jejeje….

 Personalment també em va semblar una jornada agradable, diferent però molt agraïda. I és veritat, que els tallers van sortir molt bé, això que no era un repte fàcil. Era un diumenge prèviament destinat al descans casteller, descans que alguns es van saltar i als que se’ls ha de reconèixer un bon treball.

Amaia