Bons Minyons: Jordi Florensa.

Jordi Florensa

El Jordi Florensa és un minyó de 34 anys, que enguany en farà 20 que forma part de la família minyona. Molts el coneixeu pels crits que us ha estat fotent algunes temporades al pati d’assaig i a les places perquè us col·loquessiu al vostre lloc a la pinya, però a banda de cridar també sap fer altres coses, com ara reflexionar al voltant de la colla. Llegiu, llegiu…

Perquè i gràcies a qui vas entrar a la colla? Que destacaries dels Minyons?

Doncs la veritat és que vaig voler venir a Minyons de tota la vida.. La meva família ha estat relacionada amb els Minyons des de la seva fundació i jo sempre havia vist els castells com una cosa màgica que m’al·lucinaven… Recordo que el 1993, quan Minyons va aconseguir el primer 2 de 9 de la història jo vaig tenir el poster que el Diari de Terrassa va regalar penjat a la meva habitació. Finalment quan tenia 15 anys vaig decidir venir a fer castells de forma activa.

Des de llavors, que en sóc un malalt i que la colla és per a mi una part molt important de la vida. Amistats, alegries i decepcions, assoliments col·lectius i personals, moltes hores de feina a la tècnica i moltes hores de castells son les coses que em venen al cap quan penso en Minyons.

Quines posicions ocupes als castells?

Sóc casteller de pinya, i acostumo a anar a les creus i, en els castells amb folre i manilles, de ganso o semibaix.

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició en els castells?

Doncs si, he sigut tècnic de la colla durant deu temporades, i prèviament vaig ser tabaler durant sis temporades més, del 1999 fins al 2005.

Quant anys has fet de Cap de pinyes?

Quarte, les temporades 2010, 2011, 2014 i 2015.

Quin és el castell o estructura que més mals de cap t’ha donat?

Sens dubte el 4 de 10 amb folre i manilles. Va ser el treball de molta gent durant moltes temporades, tècnics de pinyes de totes les èpoques van posar el seu granet de sorra, castellers de tots els nivells van col·laborar a trobar els problemes de l’estructura i buscar-los una solució i coordinar tot això va ser un gran repte.

Creus que hi ha algun remei per evitar que la gent trigui tant en ocupar la seva posició a la pinya?

Si que hi és, i la resposta la sabem tots: tothom ha de posar-hi de la seva part. Quan tardes en trobar el teu nom a la paret quan es projecten les pinyes? 20 segons? 30? i quan tardes en anar fins a la posició? 30 segons més? És a dir que en un minut o un minut i mig tothom podria ser al seu lloc. Si no es fa així és senzillament perquè tots, del primer a l’últim, estem desconcentrats. Tots sabem que, els dies en què anem per feina, som capaços d’anar molt més ràpid.

No estem parlant que no poguem xerrar amb els col·legues, estem parlant que el promig de temps que passem a l’assaig per muntar una prova de castell de 9 es de més de 15 minuts des que es projecta fins que es tanca i augmenta per als gamma extra. I a plaça ja no cal ni parlar-ne. Podem reduir aquest temps amb la implicació de tothom.

Hauríem de fer un cop de cap tots plegats i adonar-nos que si fem un petit esforç, si deixem aquella conversa que tenim amb un amic, si en comptes de donar voltes pel pati o per plaça ens fixem en els tècnics de pinyes i intentem col·laborar, ja no només a l’hora de fer el castell, sinó a l’hora d’organitzar-lo (que es una feina tant gran com la de fer-lo) anirem molt més ràpid, guanyarem qualitat en els castells i preservarem l’estabilitat mental dels tècnics.

Quin consell donaries a aquells que pensin en ser cap de pinyes algun dia?

Que prenguin paciència, que tinguin moltes ganes de treballar i que facin passar sempre els interessos de la colla per davant dels seus propis (castellerament parlant).

Quin és el teu castell (estructura) preferit?

Per mi l’estructura mes bonica és la del 3. Es la que es veu més esbelta (a excepció del pilar, esclar) ja que a la del 2 se li posa folre i manilles un pis abans que al 3 o al 4, i per contra el 4 és més ample. Des del punt de vista de la pinya també és el castell més agraït de muntar i treballar ja que les mides de cada posició i la feina que requereix cada una d’elles són mes còmodes. Per extensió, per tant, el 3 de 10 amb folre i manilles es la que més m’agrada.

Quin t’agradaria que assolís la colla?

Seguint aquest raonament m’agradaria veure el 3 de 9 net de color malva.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en que has pogut participar?

Uff… centenars. Potser recordo especialment un assaig de pilar de 8. Anava a la creu just darrere d’en Xavi Lleberia i no recordo per quina raó ens va agafar un atac de riure als dos… amb tot el castell a sobre! Un va començar a caure a la dreta, l’altre a l’esquerra, estavem els dos retorçats sota del papinu i no podiem parar de riure… encara no entenc com varem sortir-ne vius.

Quina es la teva actuació castellera (plaça – poble) preferida?

Diada dels Minyons de Terrassa. A la plaça que sigui, la Vella , el Raval o si un dia l’hem de fer a la Didó també em semblarà bé. És l’actuació que culmina cada temporada. Tanca el treball de molts durant molt de temps i el reconeix en una festa que ens pertany i que és només nostra. És un gran dia per ser minyó!

Quins són els teus objectius castellers?

Des d’un punt de vista personal, seguir fent castells en la mesura que pugui durant tota la vida. Pel que fa a la colla que seguim sent pioners i innovadors, que seguim sent els que marquem el camí què ha de seguir la tècnica castellera, que siguin els vídeos dels nostres castells els què es mirin per saber com es fa un 2 de 9 amb folre i manilles, un 3 de 9 amb agulla o un 4 de 10 amb folre i manilles per posar algun exemple.

Estàs a favor o en contra que un dia els Minyons participem en el concurs de castells de Tarragona? Per què?

En contra. No entenc els castells com una competició i molt menys regulada. Els castells tenen un munt de valors magnífics com la feina en equip, el companyerisme entre castellers de totes les colles i de la teva pròpia, el respecte per les construccions siguin del color que siguin, etc., que des del meu punt de vista el concurs anul·la i en fa aflorar d’altres que al meu entendre no són tant nobles. Si el concurs s’estandaritza, si la competició es transforma en normalitat perdrem moltes coses que fan dels castells una activitat única.

Quines altres aficions tens?

Sempre he sigut molt aficionat a les activitats manuals com la construcció de maquetes, màquines… També m’agrada cuinar i la natura, encara que les moltes hores dedicades als castells han deixat poc temps per a altres coses.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Tenim una gran colla amb un gran potencial; és evident que hi ha coses que com a colla fem bé i d’altres que no, però si amb el treball de tothom alhora aconseguim millorar-les no tenim fronteres. Ni el 2 de 10, ni el 3 net seran el sostre dels castells mentre hi hagi uns Minyons decidits a trencar-lo i a seguir sent el seny i la rauxa.

Jo per la meva part sempre estaré orgullós de ser dels Minyons de Terrassa

Visca els Minyons!