Bones Minyones: Laura Cegri.

img_2734

Foto: Ainoa Morales

La Laura Cegri porta prop de 30 anys a la colla (entrant i sortint com diu ella) tot i que només en té 29… I és que ja a la panxa de la seva mare anava als assaigs i a les actuacions. Ha fet una mica de tot a la colla (canalla, tronc, manilles, folres, pinyes, gralles, junta…) i esperem que continuï fent-ne moltes més per molts anys.

Any i mes d’entrada a la colla:

28 de juliol de 1987, el dia del meu naixement, o potser nou mesos abans. Des d’aquest dia he anat entrant i sortint de la colla, estant més o menys activa en funció de l’edat, o del meu paper en ella. Fins als 10 anys aproximadament feia algunes cosetes al tronc, però poca cosa, més tard, cap als 14 vaig començar a tocar la gralla. Als 16 més o menys, quan l’adolescència “apretava” vaig tornar a marxar. I vaig tornar amb més ganes que mai l’any 2008 per una moguda que es va fer amb les gralles, en la que havíem de tocar el toc de castells amb una orquestra (rollo Disney); al conèixer al nou grup de gralleres i tabaleres, vaig decidir quedar-m’hi.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

Doncs al papa i la mama que em van parir a la colla: Gracies!!! Què destacaries de la colla? Doncs…la manera que tenim d’entendre els castells, i la gran família que formem! M’hi sento molt còmode, puc ser jo mateixa. A part, personalment m’encanta compartir aquest sentiment per la colla amb els papes i la Bet Cegri! La meva germana més guapa!

Quines posicions ocupes als castells?

Toco la gralla i faig de crossa en alguns castells, a terra, al folre o a les manilles. I m’encantaria fer de lateral pinyeros!!

Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Sí, he format part de la junta, a l’àrea social durant un parell d’anys. I també formo part de les “Pinxitines”.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

A veure… al cinc li tinc un amor especial després d’estar tants anys sense descarregar-lo. El dos de nou i el pilar de vuit m’encanta fer-los de crossa a manilles, doncs són els més exigents. Amb els tres i el quatre, també tenim una relació preciosa després de descarregar-los per l’orgasme col·lectiu que van generar… total… que m’encanten tots els “papinus”! Als castells amb agulla sempre els tenia una certa rancúnia, però després de Girona també m’agraden!

I de castells que m’agradaria assolir… el 4 de nou net, i posats a demanar, treiem-li el folre al 3 també!

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar o relacionada amb la colla?

Com a grallera, recordo especialment el 3 amb agulla de Girona, on després de l’aleta del 3 ja no vaig poder tocar més, només podia cridar: vaaaaa!!! Vaaaa!!! I també recordo una actuació a Barcelona on vam fem una mena d’experiment durant un dels castells, i vam tocar com si es tractés d’una cursa de relleus… molt divertit. També he de dir que m’encanten les visualitzacions que fem als assajos previs a grans diades.

Com a crossa… n’hi ha moltíssimes! Ens passa de tot allà dalt! Des de baixar d’un dos de nou a Mataró amb els quarts encara a dalt i el Pere Orobitg cridant: “Lauraaaa! On vaas?”, fins a l’”abruixa Flu” (en comptes d’afluixa Bru. Nota de redacció) de l’Àlex Dalmases durant un pilar de 7 a Barcelona; amb la Delgado no podíem parar de riure i encara teníem tot el pilar a dalt! Ah! I també va ser brutal el numeret de Girona del 2014, quan de part de les crosses de les manilles del 3 li vam demanar al Miquel del Roig que ens cantés la castanyera i no va voler; automàticament, la Cèlia va desendollar-li la guitarra… pobre Miquel!

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Girona i la nostra Diada, sens dubte. Granollers també m’encanta perquè amb les gralles hi anem a fer matinades i acostumen a ser apoteòsiques, amb borratxera matinal inclosa. Sant Fèlix… sempre em fa por, pel moment de la temporada en el què estem i per la pressió de la plaça i de la pròpia actuació.

Quins són els teus objectius castellers?

Per si no ho havíeu llegit, agafeu paper i bolígraf, i apunteu pinyerus! Vull fer de lateral!

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

En contra!! No m’agrada! Cal que ho expliqui? Crec que totes i tots sabem perquè voldríem o no anar al concurs de Tarragona. M’agrada com entenem els castells els Minyons de Terrassa. I espero que no hi anem mai, la veritat. Si s’ha de debatre a l’assemblea i votar que es faci, però si sortís que sí, per mi la colla hauria perdut la seva essència i gran part de la seva identitat.

Quines altres aficions tens?

Escalo sovint, faig acroioga i ioga… i el típic: viatjar, llegir, bla bla bla…

Quin és el secret per tenir un grup de gralleres tan ben avingut i cohesionat des de fa tants anys?

Al grup de gralles hem tingut els nostres “estira i arronses” com en tots els grups imagino. Ja són molts anys! Per a mi, el què ens manté és que ens estimem, que ens sentim part d’una gran colla, que ens encanta tocar “papinus” i, per què enganyar-nos… perquè ens encanta la birra!! I en compartim moltes els divendres a l’assaig

Ens pots explicar què vas anar a fer al Perú?

VIURE. També a conèixer Sud-Amèrica, un gran somni des de feia molts i molts anys, a descobrir-me i descobrir, a conèixer-me i conèixer.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Quina entrevista tan llarga!! UUff… crec que m’he fet molt pesadeta. Que ja està, que us estimo a totes i tots, que visca els Minyons, i tothom a assaig per acabar la temporada com es mereix!

PS: Per cert pinyerus, per si no us havia quedat clar, o no havíeu tingut temps d’apuntar… vull fer de lateral!! Jajajaja