A reveure Negre

Text llegit per Guillem Comas en nom de la Colla a la cerimonia d’enterrament del Carles Feiner, “Negre”

Avui es un dia trist, molt trist.

Som molts els que ens trobem aquí per acompanyar el Negre en el seu comiat, perquè l’estimem, el valorem i ja el trobem a faltar.

Tots tenim algun record especial i personal d’ell, i de la relació que ha tingut amb qualsevol de nosaltres. Anècdotes, tantes com vulgueu.

Com a grup però, li restarem sempre agraïts per ser peça clau, des del primer moment, en la conformació de la colla, en ser com som, en forjar aquest tarannà del qual tots ens sentim tan orgullosos i que hem mostrat al llarg dels anys i arreu de les places de tot el territori.

El Món Casteller, que hem vist créixer en tots els sentits d’una manera extraordinària, deu molt a personalitats com el Negre.

Casteller de soca-rel , compromès i al peu del canó des del primer dia, ha imprès la seva força, la seva mentalitat, el seu compromís i la seva agudesa per anar sempre més enllà.

La màxima  Força, Equilibri, Valor i Seny,  en el Negre es compleix en tots els seus aspectes.

Força:    Has estat un casteller de caràcter i temperament.  Fort de ment i fort de cos.  Tots els castellers que hem treballat damunt teu, hem gaudit d’unes espatlles fermes i còmodes. Els teus companys de pis, hem tingut sempre un bon puntal que ens ha permès donar sempre el màxim. Els equips de mans i l’equip del baix, hem après molt de les teves indicacions i ens hem imbuït de la força que ens transmeten les teves cames.

Equilibri:    De caràcter fort però proper, dialogant però contundent, reflexiu però apassionat, tendre però irreverent, seriós però el més “conyon”, rústec però seductor, obert però vergonyós, exigent però el més fidel  …i tants d’altres atributs.  Tens una ment privilegiada però gaudeixes volent semblar el més primari de tots. Les bronques més terribles i tot seguit la picada d’ullet de màxima complicitat. La capacitat de cridar i renegar com ningú i, a l’instant, rebaixar la tensió de la cara com qui mai ha trencat un plat… El rei del  seny arrauxat i de la rauxa assenyada. Un mestre del contrast i, alhora, el més gran exemple de coherència.

Valor:    Tot i la teva ancestral i anecdòtica no-por a pujar a folres i manilles, perquè sense ulleres no t’hi veies, has estat valent com ningú. Valent en proposar. Valent en innovar. Valent en posar-te al capdavant d’aquesta colla en nombroses ocasions. I en una entitat tan complexa com la nostra, i en una activitat tan seriosa i exigent com són els castells. Fins ara ets l’únic que ha tingut el valor, i la capacitat, de fer de Cap de Colla i també de President. Vas crear les primeres súper-juntes, implicant a un munt de gent en tasques de la colla. Vas apostar per noves formes de veure i de viure els castells, de repensar-los i de gestionar-los.

P_20170425_154107_PN

Fotografia: Jordi Chueca

Seny:    Els passos més grans en el món dels castells es fan amb molt d’estudi, molt de treball, molt de coratge, però, especialment, amb molt de seny. Com a casteller de base, i com a dirigent, has fet gala d’un seny a voltes poc freqüent. Tu has crescut amb la colla, i la colla s’ha fet gran amb tu. Has dirigit els nostres passos en diferents etapes de la teva vida: quan eres un universitari jove amb un món per descobrir, o un noi que s’estrenava i es descobria com a pare, o un home fet  i dret amb un gran bagatge al darrere… I enfrontant-te a una colla que també ha anat canviant, i molt!, amb el pas temps. Però sempre amb un seny que t’ha fet guanyar el respecte i la confiança de tothom. De propis i de forans.

I a tot això, la teva part més lúdica, divertida i transgressora, també ens ha marcat com a grup:

Aquelles gresques al Mesón.  Aquells hilarants i entranyables petons al cul de principi dels vuitanta.  Aquelles rapades de baixos com a conseqüència d’alguna juguesca lligada amb els nostres inoblidables èxits.  Aquelles Misses Negres que vas començar a oficiar assegut solemnement al mig de la plaça Vella, amb gran coneixement de la litúrgia, i invocant els Sants i Verges més nostrats i influents del firmament casteller.  Aquell memorable Nikita Negrenko de puny alçat i havà a la boca.  Aquells passos divertits i barroers transvestit en ogresca ballarina de can-can.  Aquell Sant Josep Banyut irreverent del carnestoltes.  …I un llarg etcètera de mostres del teu gran sentit de l’humor, tan ample com la teva riallada.

D’altra banda recordem també l’únic dia que un castell et tenia visiblement nerviós, el  Cinc de nou de la Mercè, el Primer!, i el primer de tots els que haurien de venir.

Els teus analítics i encoratjadors articles de castells, per la Colla al butlletí, o pel Món Casteller en tota mena de mitjans…

El teu gran cor, la teva honestedat…

Tenim tants records…

El que de ben segur ens quedarà per sempre, és el record de veure’t assegut, satisfet, amb les cames ben obertes, observant atentament el teu voltant i amb la complaença de compartir una bona conversa, amb l’oferiment d’una cervesa, i una altra, i una altra…

Algú ha dit amb tristesa que ara ja no et tindrem a les nostres pinyes. Però no és cert. El teu gran llegat fa que comptem sempre, i per sempre, amb la teva presència en les pinyes dels castells dels Minyons, dels teus Minyons, i de la totalitat dels castells que s’alcin arreu. El Món Casteller ha perdut un dels seus puntals, un gran defensor de la nostra feina i de la dignitat dels castellers. Però d’altra banda hem tingut la sort de poder comptar amb la teva presència i inqüestionable aportació, amb la qual hem pogut gaudir, i gaudim, de la millor època mai somniada de la història dels castells, i per la qual sempre te’n serem deutors.

Negre, gaudeix d’un bon viatge!

Ramon Codinas i Fort, 25 d’abril del 2017