A en Santi Pérez

A en Santi Pérez

per Josep Antoni Falcato

Foto: Colla Jove Castellers de Sitges

Foto: Colla Jove Castellers de Sitges

Dissabte al vespre va morir de malaltia el meu amic Santi Pérez. Company d’escola a can colapi i als falcons i col·lega de “juergues” i trapelleries vàries. Tots dos apassionats dels castells i en canvi, si la memòria no em traeix, només vàrem coincidir unes hores portant la mateixa camisa. Us en dono detall…Corria el mes d’abril de 1980 quan els Minyons travessàvem una situació molt delicada. La colla, encara no amb 10 mesos de vida estava a punt de patir una escissió. De fet els impulsors del que seria l’altra colla local portaven des de principi d’any soscavant el terreny i havien aconseguit ja manllevar-nos, pel cap baix, un 35% de castellers. Així les coses teníem una sortida important per Sant Jordi a Vilanova, al costat dels Bordegassos, i no volíem renunciar a tornar a intentar el 4/7, que ja havíem carregat el 2 de desembre de l’any anterior. Però resulta que amb la disminució de plantilla no sortia ni la torre de 6. Molta gent fidel a la colla estava abaltida. Calia fer alguna cosa, una solució d’emergència abans que acotar el cap davant del boicot fent només el 3 i 4/6. I aquí és on va entrar en joc el Santi. Li vaig demanar ajuda per a què vingués al darrer assaig abans del Sant Jordi Vilanoví. Encara tinc la imatge fixada de veure’l arribar amb el seu cabell arrissat i la faixa sota el braç a la pista de bàsquet de la zona esportiva on assajàvem. I la moral recuperada de la colla al poder fer de nou el 4/6net i el 2/5net a l’assaig, a més de comprovar com a Vilanova disposaríem de dos terços de p/5. Després vam fer tècnica al bar Sport on recordo al Bubu, al Catena, al Roig, al Negre (DEP) i on també va venir el Santi que de seguida es va sentir com peix a l’aigua dient la seva i encoratjant-nos. Així doncs amb poc més de 50 Minyons i el Santi Pérez vestint la camisa malva vam fer cap a l’ aniversari dels Bordegassos. El 4/7 no va arribar a bon port. Un intent desmuntat i un altre que va fer llenya amb aixecador col•locat. Massa canvis a tots nivells per un sol assaig El 2/6 i el p/5 van ser descarregats. No vam voler fer cap castell de sis. Després d’aquella actuació encara es van empassar un terç i un aixecador però l’ajuda del Santi a més de possibilitar el 2/6 i l’intent de 4/7 va servir per quelcom més important: imprimir caràcter i adonar-se que s’ha de lluitar fins l’últim moment cercant solucions fins el darrer moment abans de renunciar. L’aportació del Santi als Minyons va acabar aquí. Jo sempre li estaré agraït. Ell també forma part de la història dels Minyons. Poc més de dos mesos després a la festa major terrassenca es presentava l’altre colla local i els Minyons guanyàvem la primera partida davant els rivals locals descarregant al primer intent el 3/7 amb un jove de barri, el Luis, que havíem convençut i preparat en poc més d’un mes. Per cert també tenia els cabells negres i arrissats com en Santi Pérez.