Guillem Bargalló: “Els Minyons”.

Foto: Minyons.

Foto: Minyons.

(Article de Guillem Bargalló pel DiariCasteller.cat).

Els Minyons de Terrassa estaven eufòrics el diumenge al migdia. Gairebé mitja hora després d’haver acabat la diada de Festa Major, bona part de la colla encara era pel Raval de Montserrat celebrant una actuació històrica. De ben segur que la tarda i la nit a Terrassa devia ser llarga. Com ho va ser després de completar el 3de10 amb folre i manilles a Girona o quan van fer l’aleta a tres construccions amb manilles per la seva diada.

Els malves han tornat a trobar la unió entre el relat i els castells. Una manera diferent d’entrendre el fet casteller que personalitzava el seu cap de colla, Guillem Comas, quan afirmava que feien castells «per estar feliços», més enllà dels punts i d’haver fet la millor festa major de la història o el pilar emmanillat descarregat més matiner. Això és el que volen ser els Minyons, una colla capaç de cantar «i tot descarregat», quan acaba la diada, on no només importa el què, sinó també el com.

Queda molta, moltíssima temporada, i els Minyons encara han tenen actuacions aquest juliol com la Festa Major de Vic i Les Santes, on actuaran al costat d’uns Verds que ja han posat una marxa més. Després arribaran vacances, unes tres setmanes, abans d’encarar un final d’agost amb Igualada, Sitges i Sant Fèlix, on el treball del tres de deu podria donar els seus fruits. Potser és cert que els mitjans hem especulat massa les darreres setmanes amb els Minyons i què podrien portar a plaça, però és que el seu potencial ara mateix convida a fer-ho.